per a introduir la presentació d’un model morfològic i sedimentari basat en la sobreelevació de rieres, allò, precisament, que li va succeir a la Rambla medieval. És un dels punts forts de l’estudi.

L’analogia amb la dinàmica recent de les rieres del Maresme, amb fases ben documentades de biostàsia i de rexistàsia a les seves capçaleres durant les dues darreres centúries, permet explicar prou bé el curs del Besòs, el qual, amb la sobreelevació de la riera d’Horta i d’un sistema regressiu i progradant de cordons litorals, ha reblert la plana deprimida del Poblenou des de l’edat antiga fins a l’actualitat. D’altra banda, els autors deixen endevinar dues paleovalls, sota el curs del Besòs i sota el Raval, les quals relacionen amb falles recents i amb un emplenament amb materials holocens. El mapa desplegable encartat entre les pàgines 214 i 215, de conjunt amb la figura 1 (p. 27) resumeix tots els resultats assolits. La seixantena de mapes, esquemes, talls, blocs diagrama, etc., de factura impecable, ajuda qui-sap-lo a la bona entesa del text.

El llibre es clou amb un capítol de síntesi, en el qual fan el resum dels temes tractats en el text precedent, bo i procurant posar de relleu els enllaços entre les seves diverses parts i agrupar aspectes exposats ací i allà, d’una manera no pas “dispersa”, com sembla que vulguin excusar-se’n els autors en manifestar-ho, sinó per anar allà on calien. La valoració del treball efectuat s’exposa en clau ecològica al final de tot. Valgui el paràgraf següent per a donar-ne un tast: “Una crisi s’escau en tot el món amb el canvi climàtic d’origen tèrmic, i es parla del desglaçament i de l’ascens del nivell del mar i de les conseqüències a tots els deltes. Caldrà protegir els de la nostra costa com si fossin uns pòlders sense marees? Això no és Holanda. Les corbes eustàtiques exposades en aquest llibre demostren que de crisis com l’actual n’hi ha hagut sempre i sempre sense la intervenció humana emissora dels malastrucs gasos hivernacle. Vindrà de nou una fase solar de refredament? Quan?” (p. 229) És una síntesi que serà de profit a tots els lectors efectius i, més encara, als potencials, la sobreocupació dels quals –potser diran–, no els deixa temps per a llegir el llibre de dalt a baix. Ells s’ho perden! [Pau Alegre; 12 d’octubre de 2010]