La dinàmica històrica també és en el punt de mira del capítol dedicat al “Patrimoni socioecològic” [199-299], en el qual s'encabeixen “elements tan diversos com el patrimoni construït, les especies de flora i fauna, els hàbitats o elements intangibles, com són les històries i llegendes, la toponímia o el coneixement tradicional.” Els autors justifiquen aquesta presumible miscel·lània en afirmar que “el paisatge és, definitivament, una expressió d’història natural i d’història social, i el patrimoni socioecològic n’és el resultat final.” [200] L’expressió del coneixement tradicional i la recopilació de fonts orals, ha estat reservada per al capítol final [301-341]. Vuit informants d’edat provecta s’hi esplaien a gratcient. Les conclusions i els annexos fotogràfics, amb interessants diacronies, tanquen aquesta obra bellament il·lustrada. En aquesta ocasió tampoc no s’ha estalviat la reproducció d’una escollida tria de làmines de Carles Puche i Carme Lorente.

Les conclusions [343-350] aporten un resum primmirat de les principals valoracions sobre el territori i el paisatge del riu Tordera al sector de la Batllòria i Sant Celoni a cada capítol del llibre. A tall de colofó, el paràgraf següent, extret de la “valoració final”, dóna la mida de la reflexió dels autors: “En els últims 150 anys el paisatge rural de la Tordera a Sant Celoni, caracteritzat perquè era una zona rica en agricultura per la disponibilitat de sòls fèrtils i aigua abundant, s’ha transformat en un paisatge industrialitzat desenvolupat gràcies als avantatges que va representar el riu com a via d’evacuació de contaminants i per la disponibilitat de recursos hídrics. En aquest procés, la societat urbana actual s’ha allunyat del riu, ja que l’espai fluvial s’ha convertit en una zona marginal i degradada a causa de la contaminació de l’aigua i de les extraccions d’àrids”. [350] Es podrà dir que ja ens ho afiguràvem tot això. Però ningú no s’havia pres la molèstia de sistematitzar-ho a gratcient. Gemma Estrany, de conjunt amb Martí Boada i Geòrgia Rodoreda, ho ha documentat acuradament, de manera que la informació resultant continguda en aquest llibre és ja coneixement irrebatible i, el que és més important encara, font indefugible de les recerques a venir sobre aquest àmbit fluvial singular. [Pau Alegre, setembre de 2010]