Activitats del curs · Trajectòria històrica · Directori · Publicacions · Miscel·lània : Índex |
Els Llibres dels Socis i de les Sòcies |
Notes · Editors · Any · Autoria · Títols · Aparador |
Gemma Estany Ferrer; Martí Boada Juncà; Geòrgia Rodoreda : La Batllòria i la Tordera. Una història inseparable. Sant Celoni, l’Ajuntament, 2010 (Sant Celoni, Natura i Societat, 5), 380 p. | Ressenya de P. Alegre : pàg. 1 · 2 · 3 |
Més que en qualsevol altra de les monografies precedents de la col·lecció “Sant Celoni - Montnegre: natura i societat”, la que passo a comentar s’immergeix de ple en el paisatge, és a dir, en fa el referent conceptual bàsic per a descabdellar les apreciacions sobre el canvi global i la conservació de la biodiversitat en l’àmbit d’estudi. Aquest és definit al primer capítol, “El medi socioecològic” [12-31], com una llenca de territori allargassada a banda i banda de la Tordera en uns deu quilòmetres, des de la riera de Vallgorguina fins les basses de les Llobateres, passada ja la riera de Fuirosos, amb una amplada aproximada d’un quilòmetre. Certament, el protagonisme atorgat al paisatge resulta agosarat per a un àmbit tan exigu i complex pels usos, i els mals usos, que s’hi han fet. En la recensió que segueix he reproduït els fragments més sucosos, els quals, a manera d’ideari a seguir, figuren, gairebé sempre, als davantals introductoris de cada capítol. |
El capítol segon, “Els canvis dins el paisatge en el canvi global” [33-39], s’obre amb declaracions contundents i inapel·lables: “en aquest treball es vol reforçar el marc conceptual de la recerca del canvi global a partir de la fusió entre natura i cultura. En aquest cas ho farem a partir del desenvolupament del concepte de paisatge.” [34] Com esmentava abans, val la pena reproduir altres fragments de la introducció d’aquest capítol, atès l’enriquiment que faciliten del concepte de paisatge, tan voluble i fugisser: “si el paisatge és l’expressió històrica de la cultura en el territori, creat segons uns determinants locals, un dels principals objectius per a la protecció dels paisatges serà la conservació de la biodiversitat cultural que els dóna forma, més enllà de la protecció de les formes naturals.” En fi, “Nosaltres afirmem que el paisatge és l’expressió de la història social i de la història natural. En realitat és un híbrid, tot i la seva complexitat.” [35] Tanmateix, aquest segon capítol ve estalonat pel clàssic del naturalista, “Biodiversitat” [41-89], aplicat a la caracterització de la biodiversitat de l’àmbit mitjançant l’inventari detallat de la seva flora i fauna. |
l'àmbit de trobada · er encastre · el lugar para el encuentro · gailenen bilgunea · o lugar de encontro · le lieu de rencontre · the gathering space |
Pàgina publicada el 15 de setembre de 2010 pau·alegre·fecit·mcmxcix·mmxx |
Qualsevol persona interessada en la geografia pot associar-s'hi. Si us plau, complimenteu la butlleta de sol.licitud dingrés. |
Societat Catalana de Geografia
Filial de l'Institut d'Estudis Catalans Carrer del Carme, 47 / 08001 Barcelona scg@iec.cat |