Activitats del curs · Trajectòria històrica · Directori · Publicacions · Miscel·lània : Índex |
Els Llibres dels Socis i de les Sòcies |
Notes · Editors · Any · Autoria · Títols · Aparador |
Gemma Estany Ferrer; Martí Boada Juncà; Geòrgia Rodoreda : La Batllòria i la Tordera. Una història inseparable. Sant Celoni, l’Ajuntament, 2010 (Sant Celoni, Natura i Societat, 5), 380 p. | Ressenya de P. Alegre : pàg. 1 · 2 · 3 |
La reflexió sobre el paisatge i la seva evolució no reapareix fins a la introducció del capítol següent, la “Història ambiental de la Tordera i la Batllòria” [91-163], en afirmar, bo i fent referència als canvis històrics dels usos de l’aigua, que “el paisatge és l’escenari on s’han donat aquests canvis i ha anat evolucionant segons la gestió que n’ha fet la societat,” és a dir, ha provocat “la transformació del caràcter agrícola de la zona en un paisatge urbà i industrialitzat, resultat de les noves demandes de la societat postindustrial.” [92] Aquest capítol, d’una extensió molt generosa, és un dels diversos punts forts del llibre. En aquest context, vull destacar la recopilació d’efemèrides d’establiment i transformació de les principals instal·lacions industrials, si no totes, de l’àmbit des dels anys trenta del segle XX fins a l’actualitat. Són les que van convertir el riu en una claveguera a cel obert fa cinquanta anys, condició deplorable a la qual va arribar com a resultat d’una dinàmica irreflexiva que no ha pogut aturar-se fins fa ben poc. |
No serà debades advertir que la delimitació dels usos del sòl amb criteris socioeconòmics ve a ser una mena de vivisecció de l’anatomia del paisatge una vegada apartada la dermis de la cobertura visible vegetal o construïda. És per això que els autors han esmerçat esforços considerables per a reeixir en l’operació mitjançant l’anàlisi de documentació fiscal, des de mitjans de segle XIX, i la interpretació de fotografia aèria recolzada amb treball de camp, durant la segona meitat del segle XX. Així, els continguts dels capítols “Les riberes: conreus forestals de regadiu” –la cobertora més estesa– i “Les extraccions d’àrids de la Tordera i el cas de les Llobateres” [165-177 i 179-197] són extensions de la descripció general dels canvis d’usos del sòl entre 1956 i 2009 efectuada en el capítol anterior. En ambdós casos s’aconsegueix destacar la importància quantitativa i qualitativa que aquests dos usos del sòl tenen en l’àmbit d’estudi i de la trajectòria històrica que han experimentat. |
l'àmbit de trobada · er encastre · el lugar para el encuentro · gailenen bilgunea · o lugar de encontro · le lieu de rencontre · the gathering space |
Pàgina publicada el 15 de setembre de 2010 pau·alegre·fecit·mcmxcix·mmxx |
Qualsevol persona interessada en la geografia pot associar-s'hi. Si us plau, complimenteu la butlleta de sol.licitud dingrés. |
Societat Catalana de Geografia
Filial de l'Institut d'Estudis Catalans Carrer del Carme, 47 / 08001 Barcelona scg@iec.cat |