Presentem en aquest volum, editat a cura de Lluís Calvo, Álvaro Girón i Francesc Nadal i el sotasignant, els textos de les conferències que es van fer el novembre del 2005 amb motiu de la commemoració del centenari de la mort d’Élisée Reclus, sota el títol de Ciència i compromís social. Élisée Reclus (1830-1905) i la geografia de la llibertat, a la Residència d’Investigadors CSIC - Generalitat de Catalunya i a l’Institut d’Estudis Catalans.

No és aquest el lloc de fer la biografia de Reclus. Com diu J. Cornuault, autor d’un dels textos que presentem, “no és gens fàcil per a un adult autènticament interessat faltar a la seva cita amb Reclus avui dia”. Remetem, doncs, els lectors i les lectores a les extenses bibliografies que acompanyen els textos que segueixen. Volem ressaltar aquí, però, els dos eixos fonamentals de la vida i l’obra d’Élisée Reclus i que les determinaren absolutament: l’amor a la Natura i l’amor als éssers humans. L’amor a la Natura, el va determinar, de jove, mentre recorria les ribes del Shannon durant el seu exili a Irlanda, a dedicar-se a la geografia:

“És allà, en aquell lloc graciós, que va néixer en mi la idea d’explicar els fenòmens de la Terra, i sense trigar, vaig gargotejar el pla de la meva obra. Els raigs oblics d’un sol

de tardor dauraven les seves primeres pàgines i feien tremolar sobre elles l’ombra blavosa d’un arbust agitat”. (1)

La fascinació que experimentava al contemplar els paisatges de la Terra – la qual va recórrer en nombrosos viatges –, el va portar inicialment a dedicar-se a la geografia física. A poc a poc, però, l’ésser humà, els seus problemes socials i la seva història, el portaren a interessar-se cada vegada més en les persones i els diferents grups socials que formen la humanitat, de tal manera que les seves obres més madures i més personals són peces claus del que hom anomena geografia social.

L’amor als éssers humans el van fer extremament sensible a la injustícia, la manca de llibertat, l’abús de poder i l’explotació dels més febles. Aquesta sensibilitat el menà a comprometre’s en tot moviment social que defensés la llibertat individual i la igualtat innates a cada persona i el dret de tothom a viure amb dignitat i sense penúries. Aquest compromís el dugué a lluitar per defensar l’ideal republicà enfront de la monarquia, primer, i de l’imperi de Lluís Bonaparte