Activitats del curs   ·   Trajectòria històrica   ·   Directori   ·   Publicacions   ·  Miscel·lània   :   Índex
Els Llibres  dels Socis  i de les Sòcies
Notes   ·   Editors  ·   Any  ·   Autoria  ·   Títols  ·   Aparador
 
Artemi Cerdà; Peter R. Robichaud (curadors): Fire effects on Soil and Restoration Strategies. Enfield, NH: Science Publishers, 2009 (Land Reconstruction and Management Series, 5); 581 p. ISBN 978-1-57808-526-2.   Pròleg dels curadors : 
pàg.    1  ·  2  ·  3  ·  4 
 

L’escalfor, l’oxigen i el combustible són imprescindibles per a calar foc. L’oxígen és sempre present en la troposfera terrestre i el combustible sovinteja en els paisatges vegetals. La calor necessària per a fer possible la combustió pot provenir tant dels llamps com de l’acció humana, ja sigui intencionada (prescrita o delictiva), o bé accidental. Una volta calat en les cobertores vegetals contínues, pot mantenir-se viu durant dies, setmanes o, fins i tot, mesos. Els incendis són esdeveniments naturals en els ecosistemes de bosc, de brolla i de praderies, i és un factor de primer ordre en els processos i les característiques del paisatge. El manteniment de molts ecosistemes, com poden ser les praderies i les sabanes, necessiten una alta freqüència d’incendis. Els efectes dels incendis sobre les espècies d’un gran ventall d’ecosistemes, ensems resistents i dependents de les cremadisses, palesen el paper fonamental del foc en l’evolució natural d’aquests ecosistemes.

Des dels temps més reculats, però especialment d’ençà del desenvolupament de l’agricultura, el foc ha estat un mitjà molt útil per a la humanitat per tal de controlar i modificar la natura. L’evolució vers les economies basades en l’agricultura van fer augmentar els episodis d’incendi. Durant els darrers cent anys, els esforços per a eliminar

 

els incendis forestals ha fet minvar la seva recurrència, la qual cosa ha provocat canvis significatius en l’estructura del bosc en bona part dels Estats Units occidentals (Agee, 1993). La supressió d’incendis forestals ha provocat, en bona mesura, l’acumulació de combustible, el qual, d’acord amb molts investigadors, ha estat la causa dels grans i intensos incendis forestals esdevinguts a la banda oest nord-americana durant els darrers 10 o 15 anys. A altres àmbits, com pot ser la Mediterrània septentrional, el nombre d’incendis ha crescut des dels anys setanta a causa de l’abandonament dels conreus i a condicionaments naturals, climàtics i culturals favorables. El canvi climàtic també ha fet augmentar la freqüència dels incendis en molts ecosistemes, en especial en el de les boscúries boreals. Aquests i altres canvis induïts pels humans en els cicles naturals dels incendis, han fet augmentar la freqüència, la superfície i la contundència dels incendis durant els darrers anys de manera que el seu impacte sobre els recursos humans i naturals, així com en les funcions dels ecosistemes, ha estat molt intens.

Els incendis poden destruir, socarrar i/o consumir vegetació vivent i material orgànic no-vivent, el qual, normalment, es troba als diversos estatges del sòl o a la capa externa de la roca mare en diversos graus de

 

segueix...

 
  l'àmbit de trobada  ·  er encastre  ·  el lugar para el encuentro  ·  gailenen bilgunea  ·  o lugar de encontro  ·  le lieu de rencontre  ·  the gathering space
 
  Pàgina publicada el
29 de gener de 2010
 
pau·alegre·fecit·mcmxcix·mmxx
Qualsevol persona interessada en la geografia pot associar-s'hi.
Si us plau, complimenteu la butlleta de sol.licitud d’ingrés.
    Societat Catalana de Geografia
Filial de l'Institut d'Estudis Catalans
Carrer del Carme, 47 / 08001 Barcelona
scg@iec.cat