En conjunt el llibre de Jordi Martí constitueix un aportació meritòria al coneixement de la història de la geografia i de la ciència a l’Espanya contemporània. Tot i així en el llibre es troben a faltar respostes a alguns problemes que planteja la ferrenya personalitat d’Huguet del Villar. Així, a principis dels anys vint l’home s’esvaeix com a subjecte de la reflexió geogràfica, alhora que els seus treballs sobre sòls i plantes s’incrementen, amb la qual cosa la geografia desapareix del seu focus d’estudi. Em fa l’efecte que és una evolució a la qual convindria donar major relleu. Tampoc

queden gaire clares algunes actituds politicoculturals d’Huguet del Villar. Posem per cas, no s’explica de forma satisfactòria per què va ocupar un càrrec oficial durant la Dictadura de Primo de Rivera per a ser-ne destituït amb l’arribada de la Segona República. Malgrat aquestes incògnites, el llibre constitueix un punt de referència obligat per a tots aquells que vulguin conèixer el desenvolupament de la ciència contemporània a Espanya. [Francesc Nadal; ressenya publicada a Mundo Científico, 54 (1985), p. 111-112; versió catalana de P. Alegre (2009)]