pràctiques de la geografia no s’esgoten en el tema dels recursos, sinó que s’amplien tant en la seva defensa de la intervenció econòmica i cultural espanyola al Marroc i en les seves inquietuds de renovació pedagògica./p>

Malgrat el seu allunyament de la universitat espanyola, Huguet va efectuar una intensa i rigorosa tasca de sistematització i conceptualització de la geografia. Si fins a 1915 Huguet opinava que era la ciència que estudiava la Terra en les seves relacions amb els humans, a partir d’aquest any la seva concepció variarà substancialment, atès que la geografia passarà a ser la ciència que estudia la localització dels fenòmens. És una evolució particular, al marge de la geografia espanyola i dels corrents dominants de la geografia possibilista francesa, la qual va acompanyada d’una decidida defensa del positivisme i d’un apropament a la geografia alemanya.

Tot i que li calgué arribar a l’any 1921 per veure publicada la seva obra més important,

El valor geográfico de España. Ensayo de ecética, ben bé des de 1915 els seus treballs orientaran progressivament cap el domini de les ciències naturals i acusaran un procés creixent d’especialització que contrasta amb l’amplitud i diversitat dels seus treballs primerencs. Des de 1923, amb unes difícils relacions desplegades a Barcelona i establert primordialment a Madrid, Huguet del Villar realitzarà una sòlida tasca institucional en el camp de la geobotànica i de la geoedafologia, matèries en les quals efectuarà aportacions molt importants. Huguet del Villar serà l’introductor a Espanya de l’edafologia i el primer de formar un mapa de sòls de la península Ibèrica.

La seva tasca naturalista, la qual va tenir un cert ressò internacional, no va gaudir de la mateixa sort entre alguns sectors dels estudiosos de la botànica a Espanya. Per a explicar aquest refús, Jordi Martí retreu raons tant de discrepàncies científiques com relacions personals difícils. Obstacles, doncs, que posen de manifest les dificultats del treball científic al nostre país.