I

Al desembre del 2004 els parlava d'una important i admirable empresa científica dirigida per Armand Puig i Pere Casanellas: l'edició de totes les bíblies catalanes des de l'antiguitat fins a 1900: Corpus Biblicum Catalanicum (CBCat). Aquell any van aparèixer un Èxode i un Levític del segle XIV, embolcallats en uns preàmbuls, una riquesa textual i unes anotacions dignes d'una cultura de primera línia.

Ara tenim a les mans la traducció de Lo Nou Testament feta per Josep Melcior Prat i publicada a Londres l'any 1832, en segona edició el 1835, després a Barcelona el 1836 i per quarta vegada a Madrid el 1888: en total, 8.000 exemplars. Malgrat l'èxit indiscutible de la iniciativa, s'intentà frenar l'operació i finalment es van quedar en manuscrit la resta de traduccions bíbliques de Prat: un dels infinits sarcasmes que estem farts de suportar en aquest Estat on estem junyits vergonyosament i mesellament. Segons

l'agent de la Societat a Espanya, aquesta traducció tenia poc sentit en un moment en què "el Govern intenta suprimir l'ús del català, i és prohibit a les escoles [...]. Essent els catalans una raça conquerida, sembla que hi ha la política de fer-los oblidar la llengua de llurs pares".

Apart l'enorme feina estrictament filològica (de tractament i anotació del text), el volum conté unes 200 pàgines d'introduccions on s'expliquen –amb informació de primera mà i anant més enllà del que sabíem de cada cosa– la vida i miracles del traductor (a càrrec de Pau Alegre, que finalment estableix fins i tot el seu veritable nom), les línies imprescindibles de la Societat Bíblica Britànica i Estrangera, promotora de la traducció (Carme Capó) i la resta de traduccions de Prat (Casanellas i Antoni Coll). No fa gaires dies denunciava des d'aquí l'escàndol d'uns excel·lents filòlegs catalans als quals la nostra administració havia negat el reconeixement de la categoria d'investigadors. No fos cas que no ho haguessin sentit, deixin-me repetir que