no desdiu del caràcter. Veurem fins quan els promotors urbanístics ens deixaran la profunditat només per a nosaltres. Quan descobreixin el seu valor i la manera de fer-lo retre a l'engròs, estarà fet Sineu! Entrarem dins l'eterna discussió dels greuges comparatius. I no en parlem del disseny que en voldrien fer els que anomenàvem «panets», els ciutadans – ara serien 'joves-professionals – ben-preparats' amb un màster a Harvard, a l'IESE o a la UIB – ; la «Mallorca profunda» deu ser per a aquests jovençans l'espai ideal per fer-hi un gran «Parc Temàtic», on els pagesos farien de 'pagesos d'un temps' – jardiners de fora vila – vestits a l'ample i sempre contents: mallorquins fent de mallorquins. Col·laboraríem, d'aquesta manera, a la bona imatge d'un destí turístic madur que necessita diversificar-se.
|
|

En una paraula, per als observadors externs o forans, el Pla de Mallorca era, i encara els ho pareix, una comarca situada ben al mig d'una illa del Mediterrani, que, com que no tenia platges, ni mar, ni indústries, algú havia assenyalat i batiat com la «Mallorca profunda». Aquesta profunditat era un conjunt de característiques, econòmicament negatives, però socialment i ambientalment desitjables, tot i que necessitades de manteniment.
|
|
Resumint. Els doblers es feien amb el turisme a vorera de mar, territori frenètic, i a l'interior, en canvi, es dibuixava un territori de tranquil·litat, de paisatges amb figueres i ametlers en flor i on els seus habitants, molta gent s'ho imagina, encara anam a l'era a batre. Vet aquí la suposada profunditat. «De profundis clamavit...», que Déu nostre senyor ens agafi confessats. [Climent Picornell]
|
|