En una paraula, per als observadors externs o forans, el Pla de Mallorca era, i encara els ho pareix, una comarca situada ben al mig d'una illa del Mediterrani, que, com que no tenia platges, ni mar, ni indústries, algú havia assenyalat i batiat com la «Mallorca profunda». Aquesta profunditat era un conjunt de característiques, econòmicament negatives, però socialment i ambientalment desitjables, tot i que necessitades de manteniment.

Resumint. Els doblers es feien amb el turisme a vorera de mar, territori frenètic, i a l'interior, en canvi, es dibuixava un territori de tranquil·litat, de paisatges amb figueres i ametlers en flor i on els seus habitants, molta gent s'ho imagina, encara anam a l'era a batre. Vet aquí la suposada profunditat. «De profundis clamavit...», que Déu nostre senyor ens agafi confessats. [Climent Picornell]