Pregona, que vol dir el mateix: fonda, amagada...). Però torna-m'hi, torna-hi. La Mallorca superficial, vistosa, tropical, deu ser tal vegada a l'exterior, a l'embolcall, ran de mar. És la Mallorca contaminada per la modernor, la turistització, allò que abans en deien «cosmopolita», ara ens ataquen amb nous adjectius tals com globalitzada o multicultural.

No deu ser, tal vegada, la repetició d'aquella oposició de les mallorques d'un temps? La de les garrigues i ullastrars de marina, que no retien, que – hem sentit contar – es deixaven als fills bords i, en canvi, als hereus els deixaven les terres grasses, de l'interior, on l'ordi i el blat xeixa brostaven una carretada de doblers. Sobretot si un podia fer estraperlo. Perquè aquest dibuix senzill és d'en-temps-primer, de fa una carretada d'anys, de quan hi havia sequers d'albercocs i una bona anyada d'ametles feia anar grasses les famílies. En aquestes èpoques la Mallorca profunda no era tan profunda, ni prop fer-s'hi. Idò sí, aquesta contrada interior rica i ufanosa, a poc a poc, tira-tira, anà perdent el seu pes i, sense cap contrapès, el turisme enlairà les marines litorals i enfonsà els llogarets interiors. Entre ells el del Pla de Mallorca.