Creiem que amb les indicacions que donem sobre el seu comerç i les seves relacions marítimes regulars –que s'estengueren des de Flandes fins a la mar d'Azof – i sobre mantes expedicions llunyanes, el lector podrà tenir una idea breu però bastant completa del que fou l'obra i la missió de Catalunya a les mars. Creiem també que les planes que segueixen contribuiran en certa mida al coneixement de la història del comerç i de la vida de la Mediterrània, en una part que ha estat bastant oblidada en els nombrosos estudis que n'han estat fets: la participació de Catalunya en les seves activitats mercantils. Les mateixes històries de Schaube i de Heyd, tan completes en general, són totalment insuficients en aquest punt.

I si realment és així, ja considerarem haver reeixit en la tasca que ens havíem imposat.

* * *

Entre les obres que hem utilitzat per al nostre treball no volem deixar de mencionar ací, expressament, dues d'elles. És un deure d'agraïment envers els pacients investigadors que, escorcollant els riquíssims arxius catalans, saberen trobar els elements bàsics de la documentació que ens ha permès de bastir el nostre llibre.

Són Antoni de Capmany i de Monpalau i Antoni Rubió i Lluch. Llurs obres –vella l'una de segle i mig, ben recent l'altra– són mines inesgotables per a l'investigador del passat de Catalunya en el període durant el qual fou una gran potència mediterrània, o, millor, com dirien els geògrafs alemanys,mundial: eine Weltmacht –guardant totes les proporcions respecte a ço que era el món conegut en l'època medieval.

* * *

No hi ha avui història que, si vol estar fonamentada sobre bases científiques, no cerqui l'ajut de la geografia amb la qual està íntimament lligada.

La geografia dóna l'explicació de molts fets, altrament incomprensibles.

No hi ha tampoc veritable ciència històrica sense una pruïja constant de recercar les causes generadores dels fets que es presenten en el panorama del passat. Altrament, el sec relat de les coses pretèrites és crònica, no història.

Per això, dintre de la brevetat del nostre estudi, hem procurat interpretar –sempre que ens ha estat possible– les raons, les causes dels fets que contemplem.