Brasil --ens diu Deffontaines—és l'exemple més espectacular d'un poble de raça blanca al bell mig del tròpic; Rio de Janeiro, la capital, amb els seus 2.500.000 habitants, és la ciutat blanca de major dimensió de la zona tropical. La geografia urbana de Rio de Janeiro i la de São Paulo constitueixen, com ja hem dit, el tema del capítol tercer, en el qual s'examinen els problemes de la seva situació, desenvolupament, alimentació i funcions.

En el capítol quart, en considerar l'autor que l'aspecte econòmic és el més ben conegut de la geografia brasilera, planteja esquemàticament els principals problemes de l'economia del Brasil. En ser un país essencialment agrícola, el problema fonamental és el de l'agricultura, la qual es desenvolupa en una sèrie de cicles successius. El cicle del sucre, el qual va ser la fortuna del litoral brasiler durant els segles XVI i XVII, va ser seguit pel del cafè, i aquest, encara, pel del cotó a São Paulo i el de la taronja a l'Estat de Rio. Tots eren basats en el monocultiu, el qual va ésser succeït pel policultiu a començaments del nostre segle i, amb això, per una completa transformació de l'agricultura brasilera.

En el sector ramader ha passat una transformació semblant. Alhora que desapareixia la diferenciació entre la zona agrícola litoral i la ramadera interior, també variava la modalitat d'explotació, fins

aleshores dirigit exclusivament vers la producció de carn assecada o a l'exportació de bestiar viu. Avui dia augmenten, per una banda, l'exportació de carn en canal mercès als nous procediments de conservació frigorífica i, per altra banda, ha començat la producció de productes làctics a les noves granges sorgides en els territoris dels cafetars arruïnats.

En el sector de la mineria també s'han succeït un parell de cicles: el dels metalls preciosos, esbandit a finals del segle XIX, i el del ferro, el qual, en base a l'energia hidroelèctrica, ha permès la creació d'una indústria metal·lúrgica força important.

Els epígrafs darrers apliquen el mateix mètode dels cicles evolutius al problema de les comunicacions en un país on els grans enemics són l'espai i la distància, enemics que Brasil es disposa a vèncer –explica Deffontaines—amb l'avió i la ràdio.

Pel que fa a la part històrica que acompanya l'obra del Sr. Deffontaines, i de la qual és autora la professora Joaquima Comas, fa l'efecte d'un excel·lent resum d'història brasilera, tot i que no podem entrar en la seva anàlisi com sigui que cau fora de la temàtica presentada a les nostres planes. [Manuel de Terán, ressenya publicada a Estudios Geográficos, 16 (1944), pp. 663-665; versió catalana de P. Alegre (2009)]