L'obreta del professor Deffontaines es presenta en quatre capítols els títols dels quals són els següents: 1r Elements de la naturalesa i lluita dels humans; 2n Els efectius humans i la seva distribució; 3r Les dues grans ciutats: Rio de Janeiro i São Paulo; i 4t Geografia econòmica. En el primer exposa els condicionaments del medi natural, del relleu, el clima, la hidrografia, les costes, la vegetació, sempre en la seva relació amb la vida humana. Així, en estudiar el relleu, es planteja la qüestió de com se li enfrontaran els humans, és a dir els problema dels humans i la muntanya brasilera. En temps reculats, aquesta era pur anakumene. Se la travessava però no s'hi vivia. La conquesta de la muntanya va venir després, en descobrir-s'hi uns recursos minerals insospitats; una volta esgotats, la muntanya va ser abandonada. L'activitat ramadera sempre hi fou escassa i no sembla pas que hi tingui un bon futur. És interessant, en relació amb això, el desplaçament natural dels ramats, guiats només pel seu instint a la cerca de les pastures, “moviments naturals que constitueixen, sens dubte, l'esca embrionària d'una vida de nòmades ramaders”. En determinats àmbits la muntanya són conreats, especialment a les comarques de la xarnera oceànica on avui es donen importants

conreus hortícoles. Altres dos aspectes d'interès de la vida muntanyenca són les residències d'estiuejants i, sobretot, l'activitat industrial, conseqüència de l'explotació de l'energia hidroelèctrica.

Els capítols més suggeridors del segon capítol són els esmerçats al mode de vida i a la fundació de les ciutats. Els personatges o activitats típiques a la regió guanyada per la colonització són el fazendeiro, el jornaler i el mascate. El primer és el propietari d'una gran facenda de conreu. El jornaler és el pagès lliure contractat pel fazendeiro a les hisendes de cafè de l'Estat de São Paulo, i el mascate el venedor ambulant el qual, abans de l'aparició de les gran ciutats, feia via per la miríada de nuclis rurals.

Fora de l'àmbit colonitzat, a les zones de desvravamento, en el sertao, hi viuen els caboclos o caipirias, mestissos de blanc i negre en proporcions diverses. Al llarg de la costa atlàntica el caiçara viu ensems de la pesca i de la selva verge. Finalment, en contrast amb tots aquests gèneres de vida, pregonament arrelats al passat històric i a la geografia, hi ha els obrers industrials de les grans ciutats el ràpid increment dels quals ha tingut lloc durant els darrers decennis.