Leferme, Legros, Aymard, Carvallo, Lenté i Pourcet. Aquest darrer en va obtenir la concessió per R.D. de 29 de desembre de 1852. La idea del projecte era de comunicar Saragossa amb el mar mitjançant la rectificació i canalització de l'Ebre fins Amposta. Per a portar-lo a terme va ser constituïda la Real Compañía de Canalización del Ebro, amb un capital de 126.000.000 de rals. Les obres de canalització efectuades, les de més gruix després de les del Canal Imperial, són descrites minuciosament per Carreras i Candi en base als opuscles de Lesguilier (1862) i de Gorria (1880). El 1858 havien estat enllestides les obres de navegació compreses entre Escatrón i el mar, i ja abans alguns vaporets havien començat a solcar les aigües del riu Ebre. L'empresa de navegació inaugurada amb tant d'entusiasme i esperança va perdre's en el no-res. L'explotació dels ferrocarrils de Saragossa a Barcelona i de València a Tarragona fou el seu cop mortal. Aquella empresa va deixar el regadiu de la dreta del Delta com a record, "de manera que, com diu Carreras i Candi, l'objectiu secundari es va convertir en el principal i en l'única font positiva d'ingressos".

L'autor consagra un estudi ampli i detallat del Canal Imperial i es remet a la coneguda obra de Giménez Soler, Gutiérrez del Arroyo i Lasierra Purroy, publicada el 1932: El Canal Imperial de Aragón. Su historia, su valor agronómico, su administración. El Canal Imperial va ser concebut per a la irrigació; després, a mans de Pignatelli, la quimera de la navegació va fer forat. "L'error de construir el Canal per a la navegació va resultar, a la llarga, beneficiós per al regatge, atès com va ser construït amb unes dimensions molt superiors en relació amb les requerides per a la sola finalitat del regadiu, en el qual cas, al cap i a la fi, hagués rebut una dotació més aviat magre."

L'esponerosa i densa obra de Carreras i Candi presenta múltiples facetes d'interès semblant; renuncio a comentar-les per la limitació sistemàtica que m'he imposat. La seva lectura fa acapte d'un ric arsenal de notes històriques i econòmiques sobre un dels rius més importants d'Espanya. Mereix i cal esperar una major difusió de l'obra de Carreras i Candi. No pretenc que aquesta nota bibliogràfica tan breu se la procuri; si hi reeixís, assoliria categoria suprema.

[Amando Melón y Ruiz de Gordejuela, ressenya publicada a Estudios Geográficos, 25 (1946), pp. 759-762; versió catalana de P. Alegre (2009)]