Es tracta d'un llibre pòstum de l'il·lustre historiador Carreras i Candi, que ha vist la llum gràcies a la diligència amatent del seu coprologuista Sr. Gallardo. Les circumstàncies de la seva gènesi expliquen algunes de les seves peculiaritats. El seu autor no va poder reblar definitivament ni completar les dades que frisava recollir a Saragossa en l'esperat viatge que pensava efectuar. Tot això no és obstacle per a considerar l'obra de Carreras i Candi com a extraordinàriament meritòria. S'hi agombolen riques i interessants notícies sobre el gran riu Ebre, des dels temps més reculats, pel que fa al seu ús com a via navegable i altres molts diversos aspectes del seu aprofitament. No cal sorprendre'ns del tracte atorgat a l'Ebre català en relació amb l'aragonès. La paritat només hauria estat assolida amb la visita i consulta dels arxius d'Aragó, propòsit que, com ja hem dit, l'autor no va poder portar a terme.

Fent cas del títol del llibre, entre les múltiples i valuoses aportacions només destacarem les notícies més a to amb aquell encapçalament. Altres continguts, els quals podríem considerar com a secundaris, en la mida que no s'hi compta en relació amb la titulació de l'obra, sobreïxen de la cultura i erudició històrica de l'autor a gratcient. Posem per cas,

la revelen els diversos capítols esmerçats a l'iberisme del baix Ebre; la dedicació a l'estudi temporal de Tortosa i el seu terme; l'estudi en igual sentit, per bé que menys extens, d'Alcanyís i els llogarets annexos; el de la federació ramadera dels ligallos, o lliga de pastors, la qual pot estar relacionada amb la civilització del baix Ebre, quan la ramaderia era la font de riquesa primordial al Delta; i el de les salines i la pesca de la zona en la qual l'Ebre desemboca.

Allò més perdurable a l'Ebre, considerat en el seu conjunt i com a via, és el seu ús per al transport fluvial de rais. Les barques soleres o rais no poden aparellar-se pas tothora; precisen un corrent suau; abans haurà estat necessari barranquejar els troncs i seguir-ne el seu curs, treball penosíssim, per tal de desembarrancar-los i moure'ls, la qual cosa es fa des de les ribes amb l'ajuda de perxes especials; i després, formar l'estisorada, o aplec de la fusta, com a operació preliminar per a la formació dels rais. La baixada d'aquests és prou documentada al llibre de Carreras i Candi. Encara fan cap a Tortosa els rais procedents de l'Alt Aragó i de Navarra. En aquests dos països s'efectua una notable moviment de troncs en els rius Esca, Salazar, Irati, Aragó i Ebre, de manera que les fustes arriben fins a Sangüesa, Tudela i