Saragossa. Malgrat els avantatges del sistema, "les dades recollides per als darrers anys indiquen una tendència a la baixa, la qual arriba fins a valors nuls a la zona catalana i que també s'esdevindrà a la zona aragonesa i navarresa el dia que les carreteres riberenques hagin estat construïdes en competència amb les vies fluvials."

Afirma Carreras i Candi que el testimoni reiterat de Plini, el qual parla de la navegabilitat de l'Ebre fins a tocar de Logronyo (Varea), ens dóna una idea de les possibilitats de navegació a les edats antiga i medieval, durant les quals el riu, com a via principal, era l'eix de la vida i l'estratègia de l'Espanya nord-oriental. D'aquesta funció doble del riu, en són bona prova els testimonis recollits sobre hores i empreses en la pau i la guerra: la Chanson de Roland, les lluites entre els Entença (Móra) i els templers (Mequinença) i els viatges regis.

A l'època moderna es va plantejar de nou l'ancestral desig de Saragossa de cercar sortida al mar bo i seguint la ruta de l'Ebre. Ja se n'havien ocupat les Corts de l'any 1411. En el de 1677, Luis de Liñán y Vera, ingeniero y maestro mayor de las barcas del Buen Retiro, y Felipe Busignan y Borbom, maestro arquitecto de fábrica, van presentar a les

Corts d'Aragó, previ reconeixement del riu, un informe sobre la possibilitat de fer navegable l'Ebre i la tria de Vinaròs com a port per al comerç exterior del Regne d'Aragó. Davant dels entrebancs que presentava l'execució del projecte hom preferí l'alternativa del camí carreter de Saragossa a Vinaròs. Altrament, el reconeixement del riu efectuat pels enginyers Lanas i Rodolfi el 1738 per ordre de l'Intendent del Regne, també pot ser considerat com un projecte de navegació, al llarg de l'Ebre, de Saragossa al Mediterrani.

El 1819, el rei va rebre el "prospecto de la navegación del río Ebro" dels coronels d'artilleria i enginyers Juan Aznar i Ramon Folguera. Va ser imprès a Saragossa l'any següent. A aquest projecte optimista el segueix el fantàstic de l'any 1847 el qual proposava junyir les aigües del Pisuerga amb les de l'Ebre, fent passar el Canal de Castilla per Burgos i perllongar-lo així fins a Tortosa. En temps d'Isabel II va covar un projecte més important que no pas els citats i d'altres, el qual tampoc no és oblidat per Carreras i Candi. És el patrocinat per l'inquiet italià Juan Enrique Misley. Va ser debades la seva cerca de capitals. Però si l'ou no arribà a descloure's, va servir, si més no, per animar altres projectes de canalització i navegació de l'Ebre, com el més seriós dels enginyers