Un capítol molt just en la forma i en el contingut és "La vida a Catalunya". Descriu amb precisió les característiques naturals i humanes, bo i relacionant-les, de les terres altes, de les terres baixes, de la costa, de les zones industrials i de la ciutat. Per aquest capítol l'autor deixa entreveure que ha copsat de l'orientació dels moderns corrents geogràfics que menen a descriure els fets físics i humans que tenen lloc damunt la terra, cercant les causes que els originen i els conformen. Això, en llibres futurs, creiem que hauria d'ésser ampliat.

La Geografia, en bona part, és una ciència natural: en ço que resta és una ciència social. És, per tant, una ciència d'observació. Nosaltres considerem que és precís portar-la a l'escola amb aquest caràcter d'observació servant-la com una ciència viva que està molt en harmonia amb l'instint de curiositat i amb el desig d'activitat del noi.

Valguin aquestes consideracions per l'estima que sentim per l'obra de l'autor, per l'acció de la Protectora i per l'esforç de les benemèrites institucions que han cobert les despeses. Ara que tots els mestres de Catalunya demostrin la falta que feia una nova geografia de la nostra terra feta amb esperit ben català. [P.V. (Pau Vila) a Butlletí dels Mestres, 8 (1922); p. 121-122]