Sense la lectura del llibre, serà molt més difícil, i potser inoportú, tafanejar dins els casalots restaurats de la Vila Vella aturonada i a redós de la Torre de les Hores, de les masies escampades ça i lla, de les cases dels ravals i eixamples així com dels xalets de les urbanitzacions contemporànies, per a conèixer i palpar el batec de la vida palsenca de tots els temps. Els autors del llibre ho han fet per nosaltres i, fins on ha estat possible d’escampar-ho, ens conten allò que han vist i els han dit, des de la més remota antiguitat fins a l’actualitat més punyent. Dels temps vells per mitjà de documentació especialitzada i d’arxiu, i dels temps més apropats per la conversa amb una dilatada nòmina d’informadors i informadores la col·laboració dels quals queda agraïda degudament i de cor. El record dels aiguats i el destí de cent vint nàufrags sarraïns, el tresor de Quermany i les llufes del castell, la demografia i el comportament electoral de la població actual són exemples dels apunts d’una geografia de la societat de Pals ben avinguda amb la història del seu territori.

El llibre s’afegeix a una col·lecció de monografies locals de les comarques gironines la qual ja compta amb més d’una cinquantena de títols. No calia pas l’aval d’una trentena llarga d’assessors per a refiar-nos de la seva vàlua. Tanmateix, m’ha alegrat trobar-hi els noms dels consocis Joan Nogué, Joaquim Ma. Puigvert i Anna Ribas. La seva edició, aquell art de posar cada cosa al seu lloc i trobar un lloc per a cada cosa, revela un treball de tramoia competent i eficient. Sense ser un llibre de luxe, ni de lluny, la presentació fa goig de veritat i no desdiu de la qualitat del text de Cortès i Serra ni de les il·lustracions aportades per ells mateixos i altres fotògrafs de tot el segle vint i del que portem del vint-i-u. Tot plegat en fa una exposició introductòria excel·lent del terme i vila de Pals. No és, doncs, una guia de visita. Aneu a Pals amb el llibre après o, si més no, fullejat i repassat. L’estany, el molí, el mas Gelabert, el Vernegar, les Basses d’en Coll, la Torre Mora, els Rodors, els Masos de Pals, el mas Tomasí, can Pau de ses Garites, el Quermany Gros se us faran entenedors del tot sense oblidar, és clar, la perspectiva des del Pedró la qual va provocar l’afirmació lapidària, altra vegada, de Josep Pla: “Crec que és el millor paisatge –i faig l’afirmació atribuint-me’n la responsabilitat- de Catalunya.”

[Pau Alegre, 7 de maig de 2009]