No només el medi ambient esdevé dissecat. L'espai econòmic i social també. Les dades del poble de Mafet fan palès com el deute global afegit a --i a causa de-- les exaccions senyorials, fiscals i usuràries "els privava directament d'una part de la collita i els obligava a vendre'n una altra que, si no fos per això, haurien consumit localment [...] Els petits productors vilatans i la pagesia pobra de "la terra" havien d'accedir obligatòriament al mercat urbà, essent-ne víctimes per partida triple: com a venedors escassos en temporada baixa, compradors de gra a l'estació alcista de soldadura entre collites, i consumidors massius en anys de carestia" [382-5]. S'entén aleshores el caràcter passiu i la relació negativa amb el mercat expressat per tants pobles a l'enquesta de Zamora: "no n'hi ha de mercat!". Per altra banda, la feblesa de les bases medi ambientals i comercials de la comarca es varen combinar negativament amb una protoindustrialització fallida. El treball a mans de filatura de cotó durant la segona meitat del divuit només va atènyer la ciutat de Cervera sense arrelar-hi. No sobraven pas mans ni temps per tirar endavant les explotacions en policultiu.

A tall de conclusió: la immobilitat del "mode de producció" a la Segarra a la segona meitat del segle XVIII ha estat explicada en relació amb dues causes majors: l'estructura agrària en totes les seves dimensions i l'orientació rendista dels grups socials benestants. I a tall de valoració: una aportació fonamental per a entendre el desplegament de les societats contemporànies de la Catalunya central.

[Pau Alegre, juliol de 2007]