centista. Ho fa en base a les dades cadastrals cerverines de 1745. Atesa la fragmentació extrema de la propietat per una cua de la distribució, l'acaparament en superfície no resultava gaire accentuat en l'altra. Altra cosa era si s'examina el seu valor: "els propietaris més "rics" no solament tenien més terra sinó que sobretot la tenien més bona" [98].

Tanmateix, el paper de l'endeutament era el protagonista en la distribució social de les terres. La pregunta: "¿per què no havien acaparat també [les classes posseïdores] grans extensions de secà de pitjor qualitat en grans explotacions consolidades?" [100]. La resposta: els era molt més rendible traspassar l'explotació a un petit pagès i família sota el jou de censals i vendes a carta de gràcia. La pensió perpètua esdevenia un instrument de descapitalització que conduïa l'explotació, per regla general, a la ruïna i la seva detracció al censalista. Aquest tornava a fer girar la roda no sense abans vendre la peça a un preu amb el qual es rescabalava llargament del capital i de les pensions pendents. Només n'exceptuava les terres d'alta qualitat, el regadiu, les quals li podien reportar uns guanys regulars periòdics superiors als censals.

Cervera "¿era un paràsit consumidor de l'excedent pagès comarcal, o un centre activador del seu creixement econòmic?". Les conclusions de Tello sobre el fenomen 'ciutat' en la transició del feudalisme al capitalisme són molt mesurades. En efecte, es pot caracteritzar, en primer lloc, com a rendista, però també caldrà endossar-li, successivament, les qualitats de ciutat pagesa, menestral, comercial i seu del poder reial absolutista. Val la pena reproduir les paraules de l'autor que tanquen aquest capítol: "Cada un dels qualificatius recull certes identitats, però pres tot sol en deixaria moltes altres fora. Potser aquest enfocament ens farà pagar el preu de renunciar a definir la ciutat com un objecte teòric aïllable, però allò que més m'ha interessat és comprendre les interconnexions entre tots aquells nivells, la lògica polièdrica d'una realitat que es resisteix a ser aplanada en dues dimensions" [135].

El capítol següent, el tercer, es dedica, fonamentalment, a l'anàlisi de casos d'ascens social per mitjà del domini i control dels intercanvis, de la comercialització dels productes de la terra i, sobretot, del crèdit usurari en les seves diverses formes. El denominador comú de les etapes de l'ascens