El Centre Excursionista de Catalunya (CEC) ha acumulat un patrimoni documental molt considerable al llarg dels cent trenta anys de la seva existència. D'alguns anys ençà, la Junta Directiva de l'entitat s'ha esforçat no només a augmentar-lo i conservar-lo sinó també a difondre'l el més àmpliament possible. La Biblioteca, l'Arxiu Històric, l'Arxiu Fotogràfic, el Fons d'Art ja s'han beneficiat de l'empenta que en aquest sentit li ha donat la Comissió per al Patrimoni Documental del Centre dirigida per Manuel Castellet. Ara li tocava a la Cartoteca. El llibre que passo a noticiar és, per sobre de tot, un aparador dels seus fons. És així, perquè de la lectura dels textos introductoris i de la presentació metodològica de la curadora de l'edició, així com de l'observació de la generosa selecció d'exemplars reproduïts en les seves pàgines, ens podem fer una idea molt acurada de l'abast de la col·lecció de mapes i atles del Centre. És una ullada incisiva i gratificant alhora.

Les pàgines dedicades a la presentació, al pròleg i als antecedents històrics [pp. 12-13, 14-17 i 18-24, respectivament] emeten un crescendo monotemàtic el qual insisteix, amb guarniments diversos, sobre l'interès històric i social de la col·lecció. Així, si Josep M. Puente reitera el lligam tradicional entre excursionisme i coneixement sistemàtic del territori, Francesc Nadal l'amplia amb diversos apunts sobre la cultura cartogràfica i geogràfica a la Catalunya de finals del segle XIX. I per a acabar-ho d'arrodonir, Francesc Olivé facilita àmplia i detallada informació, amb dades de primera mà sobre mapes i persones, sobre el procés de formació i creixement de la Cartoteca.

Aquella dotzena de planes desemboquen en altres quinze de la curadora de l'edició [26-41] en les quals rebla les informacions i valoracions precedents sobre la formació de la Cartoteca i la relació de la cartografia i l'excursionisme al CEC amb dades sobre la