El volum segon, l'edició del qual va ser decidida després de comprovar l'èxit assolit pel primer, presenta els tres pisos residencials de la casa. Abans de tirar escales amunt, però, valdrà la pena donar un cop d'ull a l'entresol sobrevingut entre els baixos i el principal. Malgrat la seva exigüitat, permet endevinar la geometria de peus drets i jàsseres sobre el qual descansa l'elevació cultural de la vitivinicultura catalana defensada al llarg del llibre [15-21], per una banda, així com un preàmbul històric i geogràfic [23-32] a manera de recordatori dels continguts del volum primer, per altra.

El primer pis pren l'aire d'un principal senyorívol: la vitivinicultura a les arts i les lletres [33-115]. Val a dir que els seus dos estadants són de luxe i potser no s'haurien avingut a ocupar estatges menys vistents. Les arcuacions parabòliques dels cellers modernistes de l'arquitecte Cèsar Martinell i les planes de Josep Pla, ara dures, ara tendres, sobre les vinyes de l'Empordà Petit, són acompanyades per una munió reflexos bàquics amb pretensions estètiques. És aquesta la raó, potser, que va empènyer l'autora a obrar un segon pis per tal d'encabir-hi la plètora de les manifestacions més populars de la cultura del vi i la vinya a Catalunya, la qual és fornida per la

rondallística i el costumari [117-155], recopilada per un estol d'autors infatigables, des de Milà i Fontanals fins als webs de les associacions dels afeccionats entusiastes per les construccions en pedra seca, passant per l'imprescindible Joan Amades. Els fragments literaris, en nombre i extensió francament aclaparador, disposats tant en el pis principal com en el supletori que ve a ser el segon pis de la construcció, són citats en la seva versió vernacla original juntament amb la traducció, més o menys afortunada, a la llengua base del llibre. Al capdamunt, les golfes de la casa apleguen aspectes diversos de la vitivinicultura en la societat catalana actual [157-224]. S'hi descriuen facetes temàticament tan allunyades com poden ser, si més no en aparença, les noves celebracions socials, les quals no reeixirien sense el protagonisme del raïm i del vi, amb piquets o sense, o els reptes posats al vi de Catalunya per la globalització.

L'obra de la Dra. Molleví ve a omplir un buit en la bibliografia sobre la vinya i el vi a Catalunya i celebrem l'èxit obtingut en la seva difusió. En aquest topant, ajudarà, al capdavall, a promoure el reconeixement dels productes de la vinya catalana en els àmbits més refractaris d'Espanya i Iberoamèrica que prou falta els fa. [Pau Alegre, 30 de novembre de 2008]