Fidel a les consignes acadèmiques dispensades per la directora de tesi, pel Dr. Nadal i per altres professors i professores acomplidament agraïts en les introduccions dels dos volums, la Dra. Molleví va efectuar un recull bibliogràfic sobre la temàtica, el qual em permeto de mesurar com a ingent, no pas exhaustiu, com a base informativa de l'exposició sistemàtica proposada. Els llistats documentals que clouen cadascun dels dos volums en són bona prova i constitueixen un corpus de referència indefugible per a recerques futures sobre la matèria. I no és pas començar la ressenya per la teulada en engegar-la amb la valoració de la bibliografia. Ho faig així perquè constitueix el fonament sòlid i segur d'un edifici clàssic de soterrani, planta i tres pisos bastit amb seguretat i eficàcia, maó a maó, per Gemma Molleví. Una obra de síntesi necessàriament eclèctica, per descriptiva, per bé que d'una utilitat comprovada i de refiar, per completa.

El primer volum és dividit en dues grans parts les quals tracten L'evolució del sector vitivinícola a Catalunya [13-114] i Les denominacions d'origen [115-225]. Bo i

seguint el símil arquitectònic emprat ratlles amunt, la llarga història del conreu de la vinya i de l'elaboració i la comercialització del vi al Principat en ve a ser el soterrani. El recorregut temporal que l'autora li ha donat és molt considerable, des de les notícies esparses d'època grecoromana fins a les conseqüències de tota mena ocasionades per l'ingrés d'Espanya a la Comunitat Europea. Com és fàcil suposar, les trajectòries del segle XVIII i el XIX, crucials, són descrites amb especial dedicació. Tot plegat desemboca en un capítol final esmerçat a l'exposició de la situació de la vitivinicultura catalana en començar el segle XXI el qual ens acompanya fins a les escales per pujar a la planta de carrer de l'edifici. La descripció ambiental i la justificació normativa de les dotze zones vitivinícoles amb Denominació Oficial d'Origen existents a Catalunya és l'equivalent, per a l'autora, a la geografia de la vinya i el vi. Els dotze expositors estandaritzats omplen l'aparador per a ser admirat a rez-de-chausée. El classicisme de l'edifici és, doncs, proverbial. Història i geografia, geografia i història, tan se val l'ordre, com a pilars insubstituïbles de la construcció cultural.