guerra a Catalunya de 1936 a 1939, han vist com tallers i fàbriques mudaren la producció, fins i tot amb l'adaptació corresponent de la maquinària, i com indústries i tallers en temps de pau es transformaren en empreses d'aportació a l'esforç bèl·lic." [139-140] També n'hi haurà prou amb un paràgraf, amb citació incorporada, per a exemplificar l’objectiu divulgador de l'obra: "Per als recorreguts per terra i a la nit, es podia acudir a les falles de material sec i untades de sèu.

"[...] e entraren en lo vall amagadament ab falles seques e untades de seu." (*)

Les falles es feien amb branquillons ben secs formant un manat ben atapeït. En l'extret que s'ha presentat, la finalitat de les falles no era, precisament, la de proporcionar llum a aquells que les duien i sí per a posar foc a determinats enginys de guerra de les forces contràries. No obstant aquest ús que es feia de les falles, no vol dir que no fossin també utilitzades per a il·luminar-se en fer camí durant la nit." [133-134] Els tret pedagògics de l'obra s'accentuen amb l'exposició enciclopèdica, més que no pas de definició de diccionari, de la significació de les paraules poc habituals i, en altres ocasions, de la localització de topònims en desús.

El darrer capítol, dedicat al repàs de les referències contingudes en el Llibre dels Feits sobre "la problemàtica financera" [187-197], serveix per a reforçar els trets psicològics del comte rei, avançats en bona part al llarg dels divuit capítols precedents d’aquesta obra prou recomanable per a prendre un contacte suau amb un monument cabdal de la llengua i la història catalanes. L'admiració (condicionada) de M.-A. Vila per Jaume I es pot resumir en l'avanç que en feia a la introducció. Ara us el transcric com a cloenda:

"El Llibre dels Feits, pel seu estil i contingut, denota tant la fermesa de caràcter de Jaume I com també la seva capacitat de treball i ens permet conèixer un home, un comte rei català que volia ser just en les seves decisions i en el tracte amb els altres (...) El comte rei Jaume I fou un home d'Estat i, semblantment a tot home d'aquesta condició i en tots els temps, realitzà accions i adoptà posicions que poden ser discutides; algunes d'elles, com pot ser la partició dels territoris entre els seus fills, constituí un error polític greu. (...) Sabia oir consells; però en definitiva, les decisions les prenia ell, solament ell i amb energia."[12 i 19]

[Pau Alegre, novembre de 2008]

* Crònica o Llibre dels Feits de Jaume I. Barcelona: Edicions 62 - La Caixa, 1982; p. 81. Tots els fragments aportats per M.-A. Vila són extrets d'aquesta edició a cura de Carme Arnau.