"Raons de pes ens han guiat a extreure del Llibre dels Feits o la Crònica de comte rei Jaume I (Montpeller, 1208-València, 1270), un enfilall d'exposicions relacionades amb el viure d'una època compresa en el segle XIII i relacionada amb les terres situades a occident i en contacte amb la mar Mediterrània; unes terres que reben avui la denominació de Països Catalans." [11] La primera raó que va animar Marc-Aureli Vila per a redactar aquesta obra va ser donar la mà als lectors d'avui per a donar els primers passos en el coneixement d'una de les obres més significades de la literatura catalana medieval. La segona raó va ser la d’estimular l'interès per a conèixer els Països Catalans en els seus orígens. Precisament, això darrer és possible gràcies a què la part més consistent de la crònica reial tracta sobre els aspectes o situacions viscudes pel comte rei durant les campanyes de Mallorca i del País Valencià que va portar a terme. En bona mida, el Llibre dels Feits ve a ser un enfilall, dit en termes actuals, dels comunicats de guerra del quarter del generalíssim redactats, però, amb una prosa rica i fluïda que encara avui es fa llegir.

El rei Jaume I va recórrer els seus dominis d'una punta a l'altra, tant els heretats com els conquistats, i en diverses ocasions. Com a polític, Vila insisteix a ressaltar que Jaume I no feia turisme ni tenia encomanada la passió pels viatges, que cada desplaçament responia a raons poderoses d'estat, fins i tot els que semblen tenir una causa purament familiar. Com a geògraf, Vila exalça les qualitats d'observador del monarca el qual no deixava pas de gaudir amb el paisatge i en retenia un conjunt de vivències de mena molt diversa. Són aquestes vivències les que Vila tracta d'ordenar en aquest assaig redactat amb la finalitat de refer, si més no parcialment, paisatges i accidents geogràfics, comunitats socials i activitats econòmiques, comunicacions i relacions humanes, i, encara, d'altres perspectives. Tot això sense deixar de manifest els coneixements que Jaume I tenia del món del seu temps i, per tant, de terres molt distants. Vila apunta la possibilitat que el rei hagués vist mapes islàmics, anteriors als de l'escola cartogràfica catalanomallorquina. Però les seves fonts d'informació majors, destaca el nostre autor, foren les converses amb mercaders i navegants, les quals també resten reflectides a la crònica.