El caràcter divulgador del llibret es confirma en repassar l'articulació dels seus continguts i desplegament. Tot seguit al capítol introductori [11-20], es disposen dinou altres apartats per a classificar les vivències a les quals al·ludíem abans. En els quatre inicials, "el relleu", "la mar i el litoral", "les condicions climàtiques", "de les aigües que s'escolen" i "de la mesura del temps" [21-68], es comenten una bona colla de referències puntuals a fenòmens que avui estudiem en cursos de geografia física aplicada. Com passa al llarg de tota l’obra, l'esforç alliçonador de Vila per fer bo l'objectiu primer del llibre és molt considerable. I això, sense caure en un enfarfec de dades complementàries —no vol ser un estudi crític, ni de lluny—, ni en esquematismes puerils.

Tot seguit, dos altres capítols donen peu a l'autor per a interpretar l’ideari polític del comte rei en resumir el tractament de l'expansió geopolítica i de la barrija-barreja d'ètnies, parles i religions del reialme catalanoaragonès del segle XIII. Val a dir que l'ordenament d'aquest parell de capítols, amb un to ben diferent dels que els precedeixen i segueixen, es fa estranya. Potser hauria convingut més posar-los al final de tot, a tall de conclusions.

Les referències a la infraestructura i als recursos econòmics de tota mena és omnipresent en el Llibre dels Feits. El seu coneixement i control era imprescindible per al bon ordre de la intendència de les hosts reials. Són classificades en set capítols: "la producció agrícola", "els animals de transport", el bestiar de carn i llet", "cacera i peixos", "l'aprofitament de la vegetació espontània", "la llum artificial" i "l'energia de força" [91-138]. Les referències de l'estructura productiva d'interès per a l'esforç de conquesta s'ordenen en quatre altres capítols d'extensió considerable: "les activitats artesanals", "les professions liberals", "del comerç i dels mercaders" i "les desplaçaments per terra i per mar" [139-186].

Vila comenta el sentit del text reial amb un caient possibilista, prudent i mesurat. La intencionalitat política pot quedar exemplificada mitjançant la comparança temporal continguda en el paràgraf següent: "Allò que resulta més evident en el Llibre del Feits és que determinats artesans, en produir-se situacions d'hostilitats armades, variaven la orientació dels seus obradors per tal d'adaptar-los a les comandes que rebien i que eren específicament de caràcter militar. Els qui han viscut molt temps després, l'època de