A tall d'introducció de la revisió, presenta un ampli recordatori dels preceptes avançats per Vauban, el fundador de l'escola d'enginyeria militar francesa, sobre les modalitats d'assalt a un castell, de manera que se'n pot copsar la continuïtat en les memòries redactades per l'enginyer militar destacat amb les forces del comte de Muret davant de Cardona. En efecte, Jean-Baptiste Joblot (1655-1725), comissionat per aixecar les vistes i els plànols del setge, va redactar la memòria de les operacions de setge i assalt efectuades i, tot plegat, ha estat conservat al SHD. El seu interès, en opinió d'Orgeix, és molt gran "en una època en la qual l'art del dibuix militar tendeix ves una codificació racional en el si de la qual les vistes se substitueixen per plànols topogràfics acompanyats de signes codificats simbolitzant el moviment de les tropes" [55]. Mitjançant l'aprofitament mesurat de la documentació de Joblot,

l'autora aconsegueix una narració molt vívida de les diverses fases de l'encerclament i la corona amb les conclusions sobre les causes del fracàs: una avaluació errònia de la durada del setge, basada en la presumpció d'una ocupació ràpida; la interrupció del municionament des de la rereguarda; la coordinació ineficaç entre les unitats; i, finalment, l'error d'avaluació del conjunt de tots els paràmetres estratègics. D'acord amb els informes de Joblot, la direcció espasmòdica de les operacions per part del comte de Muret va ser decisiva en el desenllaç de l'expedició.

Al cap i a la fi, com és ben sabut, la fortalesa cardonina no seria ocupada pels filipistes fins el setembre de 1714, per lliurament sense combat, atesa la inutilitat de la resistència en restar com la darrera plaça austriacista a Catalunya després de la caiguda de Barcelona. [Pau Alegre, 15 de maig de 2008]