titular de Cardona, com autor d'un tractat de fortificació molt complet i documentat per a l'època, Geometría Militar, en el cual se comprenden las matemáticas de fortificación regular e irregular y las tablas polimétricas proporcionales para dar medida a cualquier plaza, publicat a Nàpols el 1671 i destinat a promoure la fortificació de les places fortes hispàniques. Òbviament, el Dr. Bonet es pregunta la possible relació del tractat amb l'ampliació de les fortificacions del castell cardoní.

El text signat per la Dra. Ma. Carme Montaner, Els mapes de la plaça forta de Cardona en la Guerra de Successió [19-50], constitueix una aportació original sobre la cartobibliografia de Cardona: "malgrat la manca de catàlegs de cartografia d'aquesta plaça forta en aquells anys, una ullada a les fonts documentals de l'època ha permès treure a la llum prop d'una vintena de mapes, la majoria poc coneguts o senzillament desconeguts, bàsicament relacionats amb el setge que patí la ciutat [sic] per part de les tropes borbòniques a les darreries de l'any 1711" [21]. Abans d'entrar a detallar les característiques de les peces trobades en una recerca primmirada per les principals col·leccions europees de mapes, la directora de la Cartoteca de Catalunya de l'ICC va facilitar una ullada a les obres

cartogràfiques antecedents al setge referides totalment o parcial a Cardona, les de Beaulieu i de Borsano en lloc destacat. El plat fort de l'aportació és l'anàlisi formal i descripció catalogràfica de la vintena d'espècimens ensopegats, amb algun apunt de contextualització més àmplia, classificats en tres categories: plànols relacionats directament amb el setge de 1711, d'altres trobats dins d'Atles militars i plànols commemoratius del setge.

Segons l'autora de la tercera aportació, titulada La impossible conquesta d'una plaça forta on 'L'art ha secundat la naturalesa': el setge de Cardona vist pels enginyers militars francesos [51-71], la Guerra de Successió d'Espanya va oferir un camp d'experimentació ideal als cossos d'enginyers militars, creats de feia poc, per a desplegar una guerra "a la moderna". El setge de la plaça de Cardona de 1711 va ser un laboratori insuperable per assajar alternatives d'assalt a una plaça forta guarnida amb les defenses més avançades per a l'època. Els nombrosos mapes i vistes inèdits del setge conservats al SHD en són testimoni. La Dra. Émilie d'Orgeix, especialista reconeguda en història i conservació de l'arquitectura, va demostrar com aquesta documentació permet seguir el seu desenvolupament pas a pas.