Un llibre amb pretensions sumptuàries editat per a recollir les conferències pronunciades en el transcurs de la jornada internacional d'estudi sobre el Setge de Cardona de 1711. Per què la plaça forta de Cardona va despertar l'interès internacional? celebrada el 6 de novembre de 2006 sota la direcció del Dr. Bonet Correa, reconegut estudiós madrileny de la història de l'arquitectura i de l'urbanisme. L'objectiu de la publicació vol ser, i ho aconsegueix plenament, "una contribució -en les paraules de l'alcalde Sala- per a la recuperació de la memòria històrica, alhora que reivindiquem, a partir de l'estudi aprofundit d'aquells fets, el paper de Cardona en aquesta etapa tan important de la història del nostre país" [7-8].

Els textos de les dissertacions van acompanyats amb reproduccions a tot color, però de mides reduïdes, d'un ampli mostrari dels mapes esmentats. Són diverses les peces cartogràfiques reproduïdes aquí per primera vegada, la qual cosa dóna un al·licient afegit molt important al llibre. És el cas de la mitja dotzena de mapes conservats als arxius nacionals austríacs (Viena) i una altra mitja dotzena localitzats a la Bibliothèque Nationale de France a París i al Service Historique de la Défense a Vincennes (SHD).

La informació territorial que aquests mapes proporcionen en relació amb la trama urbana de la vila i els usos del sòl en el rodal cardoní, a més a més del traçat de les fortificacions i els moviments de les tropes durant el setge de 1711, és molt notable i serà de gran profit per als estudiosos de la localitat.

La contribució del professor Antonio Bonet a la Jornada fou decididament generalista per tal d'emmarcar adequadament el cas del setge de Cardona en el context de Guerra i fortificació en el segle XVIII [9-18]. Tanmateix, en la segona part de la intervenció escampa unes pinzellades més concretes sobre el cas. Rememora els fets més destacats de l'expedició franco-castellana comanada pel comte de Muret la qual s'estavellà contra el castell cardoní durant la tardor de 1711 i que acabà en una fugida en tropell vers la base de Perpinyà empesos per les forces imperials i catalanes del comte de Starhemberg cap a les darreries d'any. Així mateix, evoca alguns antecedents històrics i el marc natural de la localitat amb especial esment del recinte medieval del castell i dels tres cercles defensius i bastions exteriors afegits durant la segona meitat del segle XVII. Finalment, destaca la persona de Pere Anton Ramon Folch, virrei de Nàpols i germà del darrer Duc