fertilitzadora" [39-69], pot ser aclaridor del tarannà subjacent en el desenvolupament dels capítols de la comptabilitat productiva. L'expansió del regadiu, amb el canal d'Urgell en el paper estel·lar, és el gran protagonista de les representacions de l'aigua en el sector primari. "L'aigua motor de la indústria" [71-104] és el lema del capítol en el qual s'explica com la dèria de fer passar l'aigua per l'adreçador, sigui pels rodets dels molins fariners i paperers, sigui per les turbines de les centrals hidroelèctriques, sense oblidar les rodes de calaixos de les filatures arran de riu, ha barrat el curs de la majoria de rius i rieres del país.

La trilogia productiva es completa amb el capítol del terciari, "l'aigua a domicili, garantia de salut i d'higiene" [105-133], amb continguts que oscil·len des de la descripció del negoci del subministrament d'aigües domèstiques i industrials, el seu vessant pròpiament productiu, fins al repàs de la problemàtica del consum i dels moviments socials que ha aixecat en defensa de l'aigua com a equipament col·lectiu a l'abast de tothom. Perquè "...la contaminació

progressiva de les aigües continentals derivada dels nous processos industrials i de l'expansió demogràfica, i és que al mateix temps que l'home aconsegueix disposar d'un consum d'aigua suficient i amb garanties, s'està produint la deteriorització progressiva del recurs, tant en quantitat com en qualitat. Aquesta serà la gran contradicció de la centúria" [107]. Un capítol, al cap i a la fi, orientat vers el tema del subministrament de l'aigua a l'àrea de Barcelona i, secundàriament, a la de Tarragona. Tot plegat, serveix en safata el capítol del gènere de vida, “L'aigua, bressol de la ciutadania” [135-164], amb el qual es clouria una geografia clàssica. "La importància civilitzadora de l'aigua en fa mereixedora del major respecte i atenció, no endebades l'aigua és l'element justificatori d'un gran nombre d'expressions culturals" [137] incloses les causes de bona part dels assentaments humans des de la més remota antiguitat. O sia, el repàs de les activitats comercials, associatives i lúdiques portades a terme entorn, a la vora i a dins de l'aigua, des del termalisme a Caldes de Boí fins als envits per la cucanya suspesa sobre el riu Ebre al raval de Jesús de Tortosa.