demogràfic important. Es tracta d'un model molt lligat a l'esquí alpí i a l'activitat constructiva i que està implantat —o en procés d'implantació— a la majoria de comarques. Aquest model és el que té més capacitat de generar riquesa econòmica a curt termini —ja que sempre va associat a l'activitat immobiliària— i requereix un constant i intensiu consum de sòl a costa dels espais agraris més productius.

Un segon model és el que es dóna en aquelles àrees de desenvolupament turístic no intens, i que està molt lligat a un aprofitament més extensiu i variat dels recursos naturals (ràfting, senderisme) i del patrimoni (ecomuseus, romànic...). Les segones residències hi tenen més rellevància que les infraestructures hoteleres i l'economia es caracteritza per la combinació d'una activitat agroramadera de futur incert i de tasques artesanes en crisi amb altres activitats complementàries, entre les quals destaca el turisme rural.

Aquest model té efectes difusors més grans sobre el territori, però els rendiments econòmics que genera no són, a curt termini, tan elevats com els del primer. En aquest cas són els fons de les valls principals així com les valls laterals ben comunicades on el trobem majoritàriament implantat.

El tercer i darrer model és el que correspon a les àrees exemptes de turisme, localitzat preferentment als territoris prepirinencs, on l'activitat agroramadera es troba en clara regressió i on l'envelliment de la població esdevé un tret característic i alhora preocupant.

Tres models de desenvolupament o bé un únic model, basat en la preeminència econòmica del binomi turisme-construcció, la progressiva davallada i marginalització de les activitats agroramaderes tradicionals i la terciarització dels centres comarcals? En qualsevol cas, un escenari en el qual els fluxos econòmics i socials reforcen les interrelacions i l'homogeneïtzació.

I finalment, anant a la part interrogativa, s'hi pot viure?

La resposta és clara i unívoca: avui sí, un sí que és ampli i que fa referència tant a les condicions de vida com a la forma de guanyar-se-la. Pel que fa a les primeres, hi ha una bona disponibilitat dels serveis bàsics, electricitat, aigua, TV, internet —alguns molt precaris fa pocs anys—; les infraestructures de comunicació cada cop garanteixen més i millor la mobilitat i, alhora, l'accés als serveis educatius, sanitaris i assistencials, culturals i esportius és menys dificultós i més universal,