per disposar de tots els serveis bàsics. Una segona evidència de l'afectació dels desequilibris territorials, en aquest cas, en clau interna.

Hi ha altres aspectes als quals —ni que sigui de passada— convé fer igualment referència a l'hora de contextualitzar el Pirineu:

La persistència, encara avui, dels efectes negatius de la greu crisi demogràfica que van patir les comarques pirinenques a les dècades dels seixanta i dels setanta del segle passat. Per bé que les noves activitats productives —fonamentalment, el turisme, del qual parlarem més endavant— han permès remuntar les xifres, l'estructura tant humana (per l'emigració selectiva) com territorial (per l'abandó dels petits nuclis i la concentració als fons de vall) van quedar molt tocades, fet que encara repercuteix en el baix dinamisme social, cultural, polític i econòmic.

L'existència d'una important proporció de territori pirinenc (gairebé el 50%) que té alguna figura de protecció ambiental (parcs, reserves de caça, PEIN, Xarxa Natura 2000), fet que representa una limitació o una potencialitat —segons qui en fa la valoració— per a les expectatives de desenvolupament territorial i socioeconòmic.

La complexitat de les comunicacions tant transversals com longitudinals, clarament condicionades per l'orografia però també per la insuficient atenció publica i que han estat, i encara són, uns dels principals hàndicaps per a la cohesió interna de la regió i la plena integració en les xarxes territorials generals.

Les contrastades diferències entre els territoris pirinencs i prepirinencs. De clara identitat alpina els primers i de característiques mediterrànies els segons, representen dues realitats molt definides des del punt de vista físic, territorial i econòmic. En aquest sentit, el turisme, l'activitat econòmica emergent des dels vuitanta, no ha fet sinó accentuar aquestes diferències.

Fets aquests comentaris de contextualització, entrem en les consideracions referides a la qüestió que centra la jornada: Models de Pirineu. S'hi pot viure?

Començant per la primera, i a risc de ser esquemàtic, es pot parlar de diferents models de Pirineu.

Un primer model és el que, des del punt de vista socioeconòmic, apareix vinculat al turisme de neu i que comporta una forta urbanització i un creixement econòmic i