La morfología de las ciudades. Sociedad, cultura y paisaje urbano posa l’accent en l’estudi de la planta, de l’estructura física i dels teixits urbans. El llibre aplega cinc parts de pes i contingut diferent i en cert sentit, com després argumentarem, desigual. A la primera es desenvolupen aspectes de to metodològic, instrumental i teòric en relació amb l’estudi de la morfologia urbana. Rere una aproximació històrica inicial de tot allò que ha aportat la geografia a l’estudi de la forma i paisatge urbà des de diverses tradicions nacionals, passa a destacar els diversos enfocaments disciplinaris que han enriquit l’estudi de la temàtica (la sociologia, l’economia, la història, la història de l’art i l’arquitectura). Enfocaments tots ells necessaris, que disposen l’àmbit d’estudi en una de les matèries més transdisciplinàries. Acte seguit apunta quin és el ventall d’elements conformadors de la planta urbana i es passa revista d’algunes de les fonts d’estudi. Així mateix s’auguren millors temps per a la morfologia urbana, oimés si es para esment en el valor que li atorga el fet de la ‘hibridació’ disciplinària i les possibilitats que per al seu estudi ofereixen els sistemes d’informació geogràfica (SIG). Una anàlisi clara i suggeridora que satisfarà amb escreix la curiositat de l’estudiant però que, potser, sigui ja prou coneguda per l’estudiós.

La fesomia de la planta (irregular / ortogonal) i les formes històriques de creixement urbà (orgànic / planificat) són el focus de la segona part. S’hi estableixen relacions directes entre la forma de la planta i la modalitat de creixement amb l’organització social i política. Enllestida l’anàlisi de l’origen i evolució de la planta irregular Capel esmerça un capítol sencer en la incidència de l’organització militar en l’espai urbà, en especial les muralles. Bona prova de la seva incidència són les petges que han deixat en la planta d’una munió de ciutats. Tanmateix, el capítol no és pas una història sobre les muralles sinó més aviat de com les diverses tècniques, innovacions i organització defensiva i militar han incidit en l’estructura i forma de la planta.

La segona part es corona amb l’estudi de la trama ortogonal i de la seva gran difusió, dels seus trets físics i de les implicacions socials i polítiques que comporta. “La amplia utilización de ese diseño en situaciones económicas, culturales y sociales tan diversas nos indica que a su aparente uniformidad y rigidez ese diseño debe unir características variadas que lo hacen flexible y versátil” [198]. I és per això que l’autor procura avançar vers una teoria general en posar en relació aspectes de caràcter morfològic amb altres de to social, polític i econòmic.