L’any 1975 es va publicar Capitalismo y morfología urbana en España, un dels treballs seminals d’Horacio Capel. El llibre venia a introduir un nou enfocament en els estudis de morfologia urbana a Espanya incidint en el paper que havien tingut els agents urbans en la configuració de l’espai. I potser precisament en centrar-se en els processos de producció i en l’actuació dels agents urbans, en només cent cinquanta pàgines, s’hi parlava ben poc de les ‘formes urbanes’ resultants.

Més de vint-i-cinc anys més tard apareix La morfología de las ciudades, obra en la qual el professor Capel no només afronta els deures pendents sinó que, a més a més, cobreix el deute amb escreix d’interessos. La morfologia de les ciutats s’engega amb un primer volum que porta per títol Sociedad, cultura y paisaje urbano, llibre que tot seguit passem a comentar. Tanmateix, volem destacar d’antuvi determinats detalls que sobre l’obra en general s’avancen en aquest primer volum.

L’obra pretén ser una contribució tant a “la comprensión de los paisajes culturales como a la formación de identidades” [20] mitjançant l’establiments de relacions entre forma urbana i espai social. És en aquest sentit com en la introducció s’afirma que “la larga historia de la ciudad está íntimamente ligada al proceso

de desarrollo de la civilización” [13] i que, per tant, l’una no pot comprendre’s sense l’altra. La interpretació de la forma urbana va aquí més enllà de les descripcions tradicionals o d’anàlisis estrictament formals. L’anàlisi transdisciplinària , un dels grans valors de l’obra, permet a l’autor oferir-ne una lectura més rica i complexa. No hi ha dubte que aquesta és una obra de maduresa alimentada en el bagatge i trajectòria de l’investigador, del professor i sobretot de l’erudit.

És una tasca bàsicament didàctica la que ha empès l’autor, tan didàctica com ja ho és la mateixa ciutat que és presentada a la mateixa obra com “una herència cultural con una gran dimensión educativa” [20]. Una obra pensada per als estudiants universitaris de disciplines diverses però recomanable també a qualsevol persona interessada per comprendre el fet urbà. L’anàlisi evolutiva així com l’ampli marc històric en el qual es presenta pretén “contribuir al descubrimiento de los valores históricos de las ciudades así como al desarrollo de una conciencia crítica sobre el espacio en que vivimos” [15]. Valors històrics i consciència que l’autor no pretén pas desvetllar amb un relat lineal sinó més aviat procurant enllumenar els complexos processos de canvi i permanència que se succeeixen en l’espai urbà.