Activitats del curs   ·   Trajectòria històrica   ·   Directori   ·   Publicacions   ·  Miscel·lània   :   Índex
Els Llibres  dels Socis  i de les Sòcies
Notes   ·   Editors  ·   Any  ·   Autoria  ·   Títols  ·   Aparador
 
Helena Estalella i Boadella : La propietat de la terra a les comarques gironines. Girona: Col·legi Universitari de Girona, 1984; 284 pp. Pròleg de Ramon Garrabou. ISBN 84-600-3450-X.   Pròleg  
pàg.    1  ·  2  ·  3 
 

les terres de conreu i àdhuc les de regadiu tenen un pes indiscutible. Per últim i de cara a valorar adequadament els quadres estadístics que hi ha al llibre, no es pot oblidar que només es refereixen a les finques que els distints grups de propietaris posseeixen fora del lloc de residència, i això afecta un 54 per cent de la superfície total. Com es distribueix la resta de la terra? Malauradament el mètode de buidatge emprat per l'autora no permet contestar aquesta pregunta, però allò que sembla incontrovertible és la consolidació d'una gran propietat a la província de Girona a mitjan segle XX, procés de concentració que, evidentment, ha pres formes diferents de les que es van desenvolupar en d'altres àrees peninsulars i que, en darrer terme, s'ha d'explicar per les específiques condicions històriques en què es produí a Catalunya la transició del feudalisme al capitalisme.

Però malgrat les indiscutibles aportacions a un tema tan cabdal com és l'estructura de la propietat, el tema central de la investigació d'Helena Estalella no era aquest sinó el de descobrir les tendències i les regularitats que actuaven en l'organització de l'espai provincial. Els científics socials han dedicat fins ara escassa atenció al medi natural, al territori; tradicionalment, aquest era el terreny específic dels geògrafs. La presa de

 

consciència col·lectiva d'uns anys cap a aquí sobre la fragilitat de la supervivència al planeta, penso que ha d'ésser un factor estimulant a integrar el medi geogràfic com un factor més de la investigació i a avançar cap a una ecohistoria, com proposa P. Pierotti (Introduzione all Ecostoria).

Per aquestes raons crec que estem en millors condicions per valorar adequadament les descobertes que fa l'autora en aquest pla. En concret, investiga les raons que han portat a la vertebració del territori en nuclis de població jeràrquicament escalonats. A quines causes obeeix que uns nuclis de població tinguin un radi d'actuació més gran i altres més reduït? Les conclusions a què arriba semblen molt sòlides. La participació dels habitants de cada localitat en la propietat territorial és un dels principals factors que regula la grandària d'una població: la magnitud de les possessions agràries expliquen en un 80 per cent la jerarquització dels nuclis de població, afirma l'autora. En conseqüència, l'estructuració d'un territori al voltant de localitats de diferent magnitud, no és un fet aleatori, sinó que és el resultat del funcionament d'una sèrie de variables i una de les principals seria el flux de renda de la terra. [Ramon Garrabou i Segura]

 

 
  l'àmbit de trobada  ·  er encastre  ·  el lugar para el encuentro  ·  gailenen bilgunea  ·  o lugar de encontro  ·  le lieu de rencontre  ·  the gathering space
 
  Pàgina publicada el
4 de juliol de 2007
 
pau·alegre·fecit·mcmxcix·mmxix
Qualsevol persona interessada en la geografia pot associar-s'hi.
Si us plau, complimenteu la butlleta de sol.licitud d’ingrés.
    Societat Catalana de Geografia
Filial de l'Institut d'Estudis Catalans
Carrer del Carme, 47 / 08001 Barcelona
scg@iec.cat