Activitats del curs · Trajectòria històrica · Directori · Publicacions · Miscel·lània : Índex |
Els Llibres dels Socis i de les Sòcies |
Notes · Editors · Any · Autoria · Títols · Aparador |
Montserrat Terradas i Batlle : Les eleccions del 15 de juny a les comarques gironines. Anàlisi geogràfica. Girona: Col·legi Universitari de Girona, 1978; 278 pp. ISBN 84-7488-002-5. | Presentació i conclusions pàg. 1 · 2 · 3 |
Tanmateix, en línies generals podem afirmar que a les zones rurals voten més cap: a la dreta que no pas a les zones urbanes, a les industrials i a les àrees costaneres que voten molt més cap a l'esquerra. 2. - Hi ha unes característiques de la població que expliquen una part de la procedència dels vots, és a dir, que ens serveixen per formular unes pautes molt generals de comportament electoral. Així veiem que la situació professional, l'activitat, la condició socioeconòmica i el nivell d'instrucció, són variables que influeixen en el comportament electoral respecte a gairebé totes les candidatures. Hi ha unes altres característiques que influeixen només en el comportament respecte d'algunes candidatures, com són el sexe, l'índex de mecanització agrària i el lloc de naixement de la població. Entre aquestes cal assenyalar també la magnitud de la població del municipi que és directament proporcional als vots obtinguts per l'esquerra, i inversament als obtinguts per la dreta. Hi ha, en canvi, unes altres característiques que no són gaire significatives a l'hora d'explicar el comportament electoral: l'edat de la població i la taxa d'estudis superiors. Les característiques de la població que més expliquen el vot de la dreta que a la nostra |
circumscripció ve representat sobretot per la UCD, són: l'agricultura, les empreses familiars, el nivell d'instrucció bàsica, el personal agrari i l'índex de mecanització agrària. El vot de centre que ve representat pel PDC, és el més aleatori, segons els nostres resultats, ja que no es poden definir les característiques socials i econòmiques dels seus votants, sinó que aquesta candidatura rep vots de procedència ben diversa i per motius ben diferents, confirmant-la així com a la candidatura més interclassista de la nostra circumscripció. El vot d'esquerra, representat sobretot pels vots als socialistes i, en segon terme als comunistes, s'explica en bona part pels assalariats, per la indústria, per les persones que no han realitzat estudis, i --encara que no en tanta proporció-- per les dones. La participació a les eleccions va molt lligada a la voluntat pel canvi polític. Per tant, com més es vota a l'esquerra, menys abstenció hi ha. La relació entre les característiques de la població i el comportament electoral es podria aprofundir encara, aplicant, per exemple, l'anàlisi de regressió múltiple que integraria simultàniament el pes de diverses variables, a l'hora d'explicar la variació dels resultats electorals. |
l'àmbit de trobada · er encastre · el lugar para el encuentro · gailenen bilgunea · o lugar de encontro · le lieu de rencontre · the gathering space |
Pàgina publicada el 4 de juliol de 2007 pau·alegre·fecit·mcmxcix·mmxx |
Qualsevol persona interessada en la geografia pot associar-s'hi. Si us plau, complimenteu la butlleta de sol.licitud dingrés. |
Societat Catalana de Geografia
Filial de l'Institut d'Estudis Catalans Carrer del Carme, 47 / 08001 Barcelona scg@iec.cat |