Presentació [p. 7]:

Les eleccions generals del 15 de juny del 1977, han significat a Catalunya i a la resta de l'Estat espanyol, l'inici d'un procés cap a la democràcia, després de molts anys de dictadura.

A nosaltres, com a tants d'altres ciutadans, ens interessaven les eleccions i els seus resultats que tan directament ens afectaven. Però a més a més, ens suscitaven un interès més concret, lligat als nostres estudis.

Ens interessava particularment l'òptica geogràfica de les eleccions, és a dir, ens interessava sobretot la localització territorial dels resultats, la variació espacial de la relació entre les característiques de la població i el seu comportament electoral, i la diferenciació espacial de la lògica d'aquest comportament electoral.

[...]

Conclusions [pp. 93-95]:

El nostre estudi perseguia, com ja hem explicat, tres objectius bàsics. El primer, explicar els resultats electorals en relació amb

l'espai, fent una anàlisi de la distribució espacial dels resultats obtinguts pels diferents partits i agregacions de candidatures. El segon, establir la relació hipotètica existent entre els resultats electorals i diverses característiques de la població, estudiant al mateix temps llur associació espacial. L'últim, descobrir si l'espai és un element de diferenciació de la lògica del comportament electoral, estudiant l'acció de cada unitat territorial en aquest comportament electoral.

Després de les nostres anàlisis, podem arribar a formular tres grups de conclusions, corresponents als tres objectius esmentats:

1. - Constatem que a la nostra circumscripció hi ha quatre candidatures majoritàries (PDC, PSC, UCD i PSUC), que obtenen gairebé el 80 % del total de vots emesos.

El resultat de les eleccions té una localització molt heterogènia damunt l'espai i almenys en aquestes eleccions, encara no es destaquen uns espais tipificats per a aquestes candidatures ja que obtenen els seus vots d'arreu del territori. En ben pocs casos es registra un predomini clar de la candidatura guanyadora sobre les altres.