Aquest llibre, doncs, es dedica monogràficament a estudiar i a donar a conèixer alguns d’aquests establiments, que són una mostra de tants d’altres com n’hi deu haver. Vol ser un veritable manifest per encoratjar a conservar-los i per impulsar-ne l’estudi. No es tracta de fer un catàleg d’obres d’art amb intencions més o menys proteccionistes, ni de recollir i classificar peces per a un museu impossible, sinó que es vol ressaltar l’art i la cultura que es pot trobar en aquests establiments, conservats més enllà del moment de la seva concepció i adaptats més o menys a les necessitats i funcions de la vida contemporània. Es tracta de mostrar un element més, que a més és ben viu, dels patrimoni col·lectiu que no sempre s’ha sabut valorar degudament.

L’antiguitat del negoci, lògicament, és el primer element que ha dirigit la selecció dels establiments que aquí s’estudien; sense durada no hi pot haver ni conservació ni pàtina. En segon lloc, s’ha avaluat una combinació imponderable d’elements artístics de la decoració, de l’arquitectura i del gust en l’arranjament i selecció dels productes que s’ofereixen. En aquesta selecció, que lògicament no pretén ser ni exhaustiva ni completa, han intervingut diversos grups de persones. Un primer grup, els autors del text, els quals han partit de la seva experiència i de les seves bases de dades; aquestes bases de

dades, a més, han sorgit de la col·laboració de molts departaments comercials dels diversos ajuntaments dels municipis seleccionats i d’altres que malauradament al final no han pogut aparèixer. Un segon element, la sensibilitat creativa de la fotògrafa, que ha sabut valorar el conjunt i elevar els detalls. Un tercer grup, el dels propietaris dels diversos establiments que han volgut col·laborar, o no, en la confecció de l’obra. Finalment, un quart grup, els editors, la gran experiència acumulada dels quals en la selecció i presentació de tants elements diferents del patrimoni català a través dels llibres d’aquesta col·lecció, els publicats i els que s’estan preparant, ha estat definitiva.

La distribució territorial dels establiments analitzats amb més detall no pot ni vol amagar el pes extraordinari que les botigues barcelonines tenen dins el conjunt català. La capital no només pesa des d’un punt de vista quantitatiu lògic, sinó també des d’un punt de vista qualitatiu, ja que des del 1998, l’ajuntament atorga unes plaques commemoratives, que es col·loquen a la façana, davant de l’entrada principal dels establiments considerats emblemàtics, que han suposat un esperó important per a la conservació i un model per seguir per altres localitats. Tot i aquest pes lògic, però, s’ha procurat aconseguir una diversitat territorial molt àmplia, i finalment s’ha arribat a seixanta establiments de dotze ciutats diferents.