Més enllà de l'urbanisme és el títol d'un conjunt de sis articles –de procedència, d'extensió i de temàtica diverses– publicats per Albert Serratosa i Palet entre 1993 i 2004. Constitueixen no ben bé una antologia, però si una selecció que hem volgut representativa del seu pensament sobre qüestions rellevants d'urbanisme i d'ordenació del territori. L'autor, enginyer de camins amb una àmplia experiència en planificació territorial, ha estat també literàriament prolífic al llarg de la seva carrera professional. Tanmateix els seus textos, que sovint han pres la forma de capítol de llibre, o de ponència o comunicació en simposis i congressos de caràcter tècnic i científic, no han tingut sempre una transcendència publica –és a dir, més enllà del cercle d'especialistes per al qual havien estat pensats. Tot i això convé tenir present que l'autor afegeix, a la seva faceta més "tècnica", una dilatada trajectòria com a investigador, com a docent i com a divulgador en múltiples sentits –des de les conferències fins als articles en diaris i revistes, passant per una notabilíssima tasca de promotor d'iniciatives d'interès públic relacionades d'alguna manera amb el territori. No ha d'estranyar, doncs, al lector d'aquestes pàgines, que tot i la complexitat

dels temes que Serratosa tracta –amb la ciutat i amb el ciutadà, en una àmplia diversitat d'escales i de contextos, com a protagonistes estel·lars –, hi hagi per regla general una voluntat d'explicar-se, d'argumentar amb detall, d'aportar la dosi més elevada possible de claredat a qüestions que, més enllà de l'aparença inicial, tenen un abast i una projecció col·lectiva innegables.

Els articles triats, tot i ser força diferents entre si, es mouen bàsicament entre dos nivells: un que podríem anomenar "teòric", que comprèn els tres primers, i un altre més aviat "concret" o "aplicat", al qual corresponen els tres restants. D'una banda, Arrels filosòfiques de la planificació territorial ens descobreix un autor essencialment reflexiu i preocupat per les grans qüestions de la ciència i de la filosofia, fins al punt d'incorporar-les amb agudesa i amb naturalitat al discurs específicament territorial i urbanístic. Un discurs dins el qual se situen, d'una forma més explicita tot i no deixar mai la perspectiva teòrica, els dos textos següents: Onze reflexions sobre el creixement urbà –una interpel·lació sobre els reptes que planteja, a escala mundial, el creixement de les ciutats– i Camins de futur en l'ocupació del territori–