Activitats del curs · Trajectòria històrica · Directori · Publicacions · Miscel·lània : Índex |
Els Llibres dels Socis i de les Sòcies |
Notes · Editors · Any · Autoria · Títols · Aparador |
Jordi Cardelús; Àngels Pascual; A. Miguel Solana: Migracions, activitat econòmica i poblament a Espanya. Cerdanyola del Vallès: Universitat Autònoma de Barcelona, 1999 (Ciència i Tècnica; Geografia, 15); 131 pp. ISBN 84-490-1656-8. | Ressenya de P. Alegre : pàg. 1 · 2 · 3 |
Sense oblidar la peculiaritat migratòria espanyola dels anys seixanta, "que és quan es donen fluxos de forta intensitat a distàncies llargues" [68], la conclusió del capítol és enraonadament generalista: "l'aproximació a les migracions sota la perspectiva de la intensitat migratòria fa emergir la importància d'uns desplaçaments de població molt integrats en el territori i en la realitat social, múltiple i diversa, de la Península, desplaçaments no relacionables amb fenòmens extraordinaris sinó amb el funcionament normal dels diferents pobles que s'hi troben." [78] En el tercer capítol, Elements per a la interpretació dels fluxos [79-104], s'aboquen les peces auxiliars per a la interpretació de les migracions. L'activitat econòmica i l'ocupació laboral per categories socioprofessionals són les variables posades a concurs. És també l'ocasió per a deixar escolar reflexions deseixides de l'encotillament de les dades. Posem-ne bons exemples, cosa altrament ben fàcil atès que no en podreu trobar ni d'errònies ni de perverses: "A l'hora d'intentar comprendre les migracions d'aquests anys, convé pensar en termes de procés, en el qual |
intervenen els canvis de generacions, la compatibilització amb altres formes d'obtenir ingressos i altres mecanismes de resistència" [91]; o bé, la crucial: "de cara a la interpretació de les migracions, si bé l'augment més gran de llocs industrials es produeix en la dècada dels seixanta, es fa difícil que hagi estat l'inductor de les migracions, atès que aquestes han estat, en el període, molt superiors a les necessitats del mercat industrial de l'Estat espanyol. En tot cas, s'hauria de pensar en la possibilitat que fossin les necessitats de la indústria europea les que induïssin l'emigració. Però la hipòtesi més plausible és que s'hauria de buscar l'explicació en les condicions socials dels lloc d'origen" [93]
Finalment, el quart capítol, Migracions i poblament [105-122], s'esmerça en el caient de l'assentament de la població, la qual cosa permet aproximar-se al tema de les relacions entre la mobilitat geogràfica i el poblament. Es fa en base a l'anàlisi de la taula de naturalesa de la població de les províncies. "La seva simplicitat facilita l'anàlisi i, al mateix temps, pot recobrir fenòmens complexos i moments de la història personal dels individus |
l'àmbit de trobada · er encastre · el lugar para el encuentro · gailenen bilgunea · o lugar de encontro · le lieu de rencontre · the gathering space |
Pàgina publicada el 30 de gener de 2007 pau·alegre·fecit·mcmxcix·mmxx |
Qualsevol persona interessada en la geografia pot associar-s'hi. Si us plau, complimenteu la butlleta de sol.licitud dingrés. |
Societat Catalana de Geografia
Filial de l'Institut d'Estudis Catalans Carrer del Carme, 47 / 08001 Barcelona scg@iec.cat |