No és pas un fenomen local: "En el litoral mediterrani --a Catalunya i més enllà-- l'activitat immobiliària ha avançat massa sovint sense guia adequada, a gran velocitat, depredant territori i comprometent els valors del paisatge." I cal posar-hi fre: "El Pla director urbanístic del sistema costaner es proposa ser un instrument normatiu per protegir i posar en valor el litoral català, ordenant el desenvolupament urbanístic i evitant, sempre que sigui possible, la urbanització dels espais costaners que es troben encara lliures d'ocupació. [...] Per aconseguir aquests objectius, el PDSUC va delimitat inicialment un àmbit de 500 metres a partir de la ribera interior del mar sobre la totalitat del front costaner català, en el qual es va procedir a suspendre tot tràmit o llicència que pogués comportar l'avenç cap a l'ocupació dels sòls que no disposessin de planejament urbanístic definitivament aprovat."

Totes les dades venen relativitzades als 670 km de línia de costa que va des del cap de Cervera fins a la desembocadura del riu de la Sénia. Com assenyala justament Oriol Nel·lo, és una referència enganyosa per a sospesar els paràmetres que defineixen l'ocupació costanera actual. Ja ho és en apuntar que gairebé la meitat del sòl que hi toca sigui classificat com a urbà, concretament un 46,5%; però encara ho és més la consideració

de que un 39,6% gaudeix d'alguna forma de protecció, establerta al llarg dels vint-i-tres anys de l'altre govern de Catalunya. És un percentatge poc fiable atès que en aquesta categoria figuren els dos principals accidents geogràfics del litoral català, el cap de Creus i el delta de l'Ebre, el perímetre retranquejat dels quals abasta molts quilòmetres de litoral. No caldria dir que el pla actual perllonga indefinidament l'estatut jurídic tant de les zones urbanes com dels espais protegits per la legislació antecedent del Parlament de Catalunya. Per tant, el PDSUC actuarà efectivament, i al capdavall, sobre escassament un deu per cent i escaig del front costaner. Sobre un 5,7% de sòl classificat com 'urbanitzable', en diverses categories, pels Plans Urbanístics dels 75 termes municipals amb algun retall de façana marítima, i sobre el 8,2% restant classificat com a 'no urbanitzable' pels mateixos plans.

"El pla aprovat el 25 de maig de 2005 ha vingut a indicar que la pràctica totalitat dels sòls no urbanitzables i una bona part dels sòls urbanitzables no delimitats situats en la línia de costa [en una profunditat terral d'uns dos quilòmetres], han de quedar definitivament exclosos del procés urbanitzador." A la pràctica, doncs, el pla converteix les reserves de sòl municipals en espais protegits de qualsevol intervenció urbanitzadora i, altra volta, en les sempre ben