Activitats del curs · Trajectòria històrica · Directori · Publicacions · Miscel·lània : Índex |
Els Llibres dels Socis i de les Sòcies |
Notes · Editors · Any · Autoria · Títols · Aparador |
Ramon Amigó i Anglès: Siurana de Prades. Barcelona – Santes Creus: Institut d’Estudis Catalans – Fundació Roger de Belfort, 1995 ( Treballs de l’Oficina d’Onomàstica, I); 352 pp. Pròleg d’Albert Manent. ISBN 84-7283-282-1. | Pròleg d'A. Manent : pàg. 1 · 2 · 3 |
radiografia que ens restitueix, per primera vegada, més enllà del mite i de les ombres o els buits de la història, la Siurana real, en evolució, no pas estàtica, amb el batec humà i quotidià, amb els problemes roents de la pobresa de l'agricultura, amb els canvis demogràfics, amb les successives migracions i emigracions o bé l'aspror dels cingles, la basarda dels grans boscos i la presència omnipresent de la pedra, siguin roques tallades o punxegudes o simples lloanques on la passa no deixa petja. La Siurana que emergeix d'aquest llibre té les arrels en documents del segle XII, però sobretot a partir del segle XIII. Un lector encuriosit pels llinatges hi trobarà la persistència d'alguns cognoms que han durat centúries i d'altres que han esdevingut ventissos. En l'obra d'Amigó no hi ha literatura, sinó que l'autor s'ha endinsat en una recerca, segle per segle, lligall per 1ligall, pergamí per pergamí per extreure'n les essències que li hi han permès la reconstrucció d'un autèntic mapa geogràfic, social, econòmic, demogràfic i naturalment |
toponímic d'aquest niu d'àligues que és el poble de Siurana, però sobretot de l'extens antic terme, esmaltat per més de trenta masos, que només al riu de Siurana comptava amb una dotzena de molins que eren una de les bases de la vida dels siuranencs. El poble no ha tingut mai gaires habitants i el cim demogràfic s'assoli al segle passat amb 259. La vida era dura i treballosa, però els siuranencs han aguantat durant segles les secades, les males comunicacions i les invasions. Tanmateix, l'aïllament n'ha preservat la bellesa primigènia i la beatifica solitud. El poblet de Siurana, fet de carreus i presidit per una marededéu romànica, robada fa pocs anys per uns lladregots despietats, és una joia. Els excursionistes i els escriptors la convertiren en un mite i Josep Carner immortalitzà Siurana amb el sonet que presideix un dels llocs més alts del poble. Amigó en el seu inventari fins ens aclareix amb precisió quins artistes plàstics han fet estada a Siurana i hi han pintat. Però l'autor també ens ofereix els noms de la fauna, dels |
l'àmbit de trobada · er encastre · el lugar para el encuentro · gailenen bilgunea · o lugar de encontro · le lieu de rencontre · the gathering space |
Pàgina publicada el 5 de novembre de 2006 pau·alegre·fecit·mcmxcix·mmxx |
Qualsevol persona interessada en la geografia pot associar-s'hi. Si us plau, complimenteu la butlleta de sol.licitud dingrés. |
Societat Catalana de Geografia
Filial de l'Institut d'Estudis Catalans Carrer del Carme, 47 / 08001 Barcelona scg@iec.cat |