Malgrat les xacres de l'edat i d'un daltabaix cardíac que ell mateix va considerar malastruc, Ignasi Ma Colomer, no es va donar pas per satisfet amb les citacions publicades el 1969. S'ho deia ell mateix, amb la franquesa que el caracteritzava : "el cedulari registra actualment set centenars de cartes diverses (sense comptar-hi les edicions successives ni les variants de cada planxa). És clar que hi ha d'haver molts d'altres mapes de la península pirinenca, anteriors al segle XX; però suposo que costarà força d'assolir la xifra mil·lenària, tot i que em plauria molt d'equivocar-me" [1969, p. 9] En va tenir el goig complet. Va perseverar en la tasca fins a deixar el nombre de notícies en 1.031, les encabides en l'edició de 1992. Una edició l'estructura de la qual no difereix significativament de la primigènia, això és un cos central format pel cedulari descriptiu dels exemplars i de les variants conegudes acompanyat d'índexs diversos amb la reproducció d'una petita mostra de peces significatives en miniatura fotogràfica. L'edició de 1992 va ser impulsada per Montserrat Galera i posada a punt per Ma. Carme Montaner.