En aquest treball d'extensió moderada, el professor Paul Claval ens proposa compartir un repàs de la trajectòria epistemològica de la ciència geogràfica de tots els temps amb l'èmfasi posat en la del segle XX. No és pas la primera vegada que ens hi convida. La seva carrera d'investigador i de docent, tan brillant com punyent, ha estat cimentada amb la reflexió continuada sobre aquest topant. En aquest cas, la reflexió és completiva i totalitzadora en fonamentar la seva exposició en una acurada revisió de la pròpia epistemologia, això és de la disciplina que analitza els mecanismes elementals del coneixement científic i, en més en concret, de l'explicació de la realitat que li va a l'encalç com a fita darrera.

D'entre els raonaments a l'abast per a explicar la realitat, el de causalitat és, a judici de Claval, el que ha estat emprat amb més persistència al llarg de la història de la humanitat. Nogensmenys, l'esquema de si teniu A s'esdevé B, el considera el més simple i general. És per això que en fa la guia de la seva exposició per bé que no evita referir-se a d'altres mecanismes explicatius, més complexos. L'epistemologia, el moll de l'os d'aquesta revisió històrica de la ciència geogràfica, els ha classificat i avaluat a gratcient. Sense oblidar que "en tots els casos, l'explicació rau en l'anàlisi de processos i, a palesar la seva dimensió

temporal, donar raó d'un fenomen consisteix a mostrar com resta determinat per la fletxa del temps." [7]

Els estudiosos de la geografia, sempre segons Claval, han maldat per adaptar els models explicatius provats en altres topants científics a les realitats analitzades per la disciplina en una pruïja de superació de coneixement permanent. Però ancorats en aquest context transformista insoluble, és potser per això mateix que han defugit la seva participació en els grans debats epistemològics des de primera línia. La manca d'originalitat en la reflexió geogràfica és una conclusió general prou dura.

La repassada s'efectua per aproximacions successives, del més general al més concret en les seves fases progressives d'emmarcament del tema, anàlisi externa dels elements clau en relació amb la geografia i síntesi internalista de l'evolució epistemològica pròpia. En primer lloc, en el capítol inicial, l'histoire et les buts de l'épistémologie. Quelques rappels [9-20] és un recordatori, molt útil per a profans, de la sedimentació de l'epistemologia com una disciplina normativa decantada del corrent de pensament de la filosofia de les ciències. Ha estat durant el segle vint, un cop superat el positivisme comtià i els seus epígons, quan ha resplendit amb tota la seva força.