En el capítol referit a les universitats com a agents de creixement i de renovació [pp. 21-42], el professor Carreras rememora les localitzacions dels centres d'estudi superiors barcelonins a l'època moderna i contemporània, des del casalot enforancat a la Rambla, entre el portal de Santa Anna i l'entrada del carrer de Tallers, fins a les localitzacions metropolitanes establertes a les acaballes de segle vint. "Des del punt de vista de la morfologia i el creixement de la ciutat, podria avançar-se la hipòtesi que les universitats han seguit de forma paral•lela i clara el desenvolupament urbà, i han esdevingut autèntiques fites del creixement de Barcelona." [35] Per altra banda, l'autor assenyala la càrrega gentrificadora, de recanvi del substrat social, exercida sobre l'entorn immediat dels centres universitaris. Creixement i renovació, segons Carreras, van de bracet atès com la "coherència remarcable entre els dos patrons territorials analitzats s'explica, en bona part, pel fet que

les instal·lacions universitàries es converteixen en focus d'atracció residencial de la població de rendes altes, amb percentatges destacats de persones amb titulació superior. Aquest fet és un exponent molt clar del paper d'agent urbà que tenen les universitats i que afecta clarament la mateixa estructura demogràfica de la ciutat." [40]

Finalment, en el Portal del Coneixement de Barcelona, un exemple concret de ciutat del coneixement [pp. 43-48], l’autor insisteix en el lideratge de la Universitat de Barcelona en els estudis superiors de la ciutat i entorn immediat. Ho exemplifica amb dades sobre la mobilitat presumida dels seus 66.000 estudiants (curs 1999/2000) i la transcendència funcional que això significa. En definitiva, l'aparellament del Portal del Coneixement oriental, el del Fòrum, amb el que hauria de ser el Portal del Coneixement occidental, el de la zona universitària, és inqüestionable. [pau alegre]