Genil extreta del Diccionario Geográfico-Histórico de Tomás López i Vargas Machuca de l’any 1795 és un bon exemple d’aquest tipus d’informacions) des de l’època dels cronistes àrabs, passant pels llibres que narren la rebel•lió morisca granadina i acabant amb les descripcions d’alguns viatgers il•lustrats.

I és que la història del coneixement de Sierra Nevada, des d’un punt de vista científic no arribarà fins als segles XIX i XX, just en el moment en què les referències a l’acció del gel es comencen a fer més precises “pues cobra cada vez más interés la discusión, hasta el momento nunca planteada, acerca de la acción heredada de las frase frías cuaternarias” [p. 35]. Interès que s’ha d’emmarcar en un ambient generalitzat a tot Europa d’estudi de l’acció morfològica del gel, just en el moment en què la muntanya es converteix en l’expressió per excel•lència de la Il•lustració i el Romanticisme; just en el moment que apareixeran els primers clubs alpins i és clar, això no és pas una casualitat. Les primeres cites a l’acció glacial es succeeixen en aquesta part del discurs: Schimper (1849), MacPherson (1875), Hellmann (1881), Rute (1889), Brite (1893), Penck (1894), entre molts d’altres fins el canvi de segle. L’arribada del segle XX portarà la sistematización del conocimiento y avances significativos, i en aquest sentit el Dr. Gómez destaca diferents treballs, que van des de l’obra Los glaciares cuaternarios de Sierra Nevada (1916) d’Hugo Obermaier, fins a la tesi doctoral de Bruno Messerli (1965)

sobre el glacialisme quaternari de Sierra Nevada com a referents avançats d’aquest procés. Un període de pràcticament mig segle: Desde Jean Dresch (1937) hasta René Lhenaff (1977): 40 años de sólidas aportaciones, és el que es pren per destacar de quina manera el coneixement agafa forma i com progressivament s’assumeixen idees i conceptes assajades en d’altres muntanyes (fixeu-vos com la majoria dels investigadors no són espanyols, sinó que provenen d’altres països atrets per aquesta muntanya del sud). I com tot plegat permet iniciar una etapa de reflexió i assaig orientada a fixar en el temps les crisis quaternàries climàtiques i una cronologia alpina. Un procés que es culminarà, ben entrada la segona meitat del segle XX, amb les primeres interpretacions sobre el coneixement de la morfogènesi periglacial quaternària de Sierra Nevada.

Aquest conjunt d’interpretacions és el testimoni que el Dr. Gómez es troba en iniciar la seva recerca, la base científica sobre la qual es recolzen les seves argumentacions i que ell ha sabut adequar en la transició de segle aprofitant el treball en equip pluridisciplinari i les noves tècniques d’estudi.

L’estat actual de coneixements coincideix, per tant, amb la seva línia d’investigació i recerca i per això s’ha de llegir aquesta publicació. El Dr. Gómez és el darrer esglaó sòlid d’una llarga escala que s’enfila Sierra Nevada amunt i que, a l’igual que la ciència, no pot tenir fi. [Albert Pèlachs]