connectaria l'urbanisme olímpic amb l'evolució secular de les idees arquitectòniques: la distància entre els habitacles prefabricats en estil "hispànic" de Los Angeles '32 fins a la varietat d'estils, tan forçada, en la de Barcelona '92, és prou notòria. El dossier fotogràfic de les planes 53 a 80 són, sense dir-ho expressament, un veritable apèndix de l'escrit de Muñoz i ajuden a copsar les seves qualificacions i classificacions. Un altre topant de l'anàlisi urbanística de les Viles Olímpiques es referida a l'evolució de les idees de planejament urbà en les quals varen ser dissenyades. En aquest domini resulten molt aclaridores, i didàctiques, per què no?, les notes sobre la conceptualització del creixement de les ciutats olímpiques i del possible impacte que els Jocs els ocasionà. Finalment, en un enfocament més clàssic, Muñoz repassa tots aquells aspectes relacionats amb la concepció de les Viles com a unitats del procés de producció urbana en el qual s'insereixen.

La visió de la dimensió urbanística de les Viles Olímpiques es completa amb deu aportacions, molt i molt breus, gairebé telegràfiques, sobre les edificades en les darreres manifestacions dels Jocs. Són escrits inodors, incolors i, francament, insípids. No hi manca el referit a Barcelona '92. El llavors director de l'Institut d'Estudis Metropolitans de Barcelona, l' Oriol Nel•lo, reincideix en bona part de les aportacions de Josep M. Abad i Francesc M. Muñoz, en només cinc planes de text [91-96], per sortir airosament del tràngol : notícia del desenvolupament urbà barceloní des del Pla Cerdà fins a l'actualitat; dels trets bàsics del planejament urbanístic finisecular; i de l'organització empresarial de la Vila Olímpica barcelonina. Com que en aquesta ocasió l'espai disponible era prou migrat, les expansions de sensibilitat literària amb les quals Nel•lo ens obsequia en les introduccions dels seus escrits -ara un fragment del Quixot, ara els versets d'un poeta belga- es muden en una declaració identitària ben coneguda, "As a geographer, I would like to adress the subject mainly from a urban planning perpective" [91], la qual fa joc amb aquella dita d'"era de nit i, tanmateix, plovia". Pompa i circumstància.