Activitats del curs   ·   Trajectòria històrica   ·   Directori   ·   Publicacions   ·  Miscel·lània   :   Índex
Els Llibres  dels Socis  i de les Sòcies
Notes   ·   Editors  ·   Any  ·   Autoria  ·   Títols  ·   Aparador
 
Rosa Ma. Fraguell, Rafel Llussà i Anna Ribas (a cura de): Nous usos per a antics espais industrials. Girona: Servei de Publicacions de la Universitat de Girona, 2003 (Diversitas, 43); 297 pp. ISBN 84-8458-197-7.   Introducció dels curadors : 
pàg.    1  ·  2  ·  3 
 

Ja en el segon bloc, Donaire reflexiona en el capítol 5 sobre el concepte de turisme en l’actualitat, en un moment en què preval la creació d’espais turístics singulars. El turisme industrial és un exemple mes d’aquesta tendència, en el marc de la qual l’autor proposa una tipologia de productes turístics industrials. El capítol 6 es refereix a New Lanark, colònia cotonera escocesa i famosa perquè és la fàbrica on David Owen va experimentar el seu sistema d’organització social. Mark Watson contextualitza la colònia de New Lanark i n’explica la significació i el desenvolupament. També fa un repàs de les característiques que l’han fet mereixedora de ser declarada Patrimoni de la Humanitat l’any 2001. Ewa Bergdahl presenta al capítol 7 tres exemples diferents de la reutilització del patrimoni industrial a Suècia, l’Ecomuseu de Bergslagen, la reconversió del barri industrial de la ciutat de Norrköping i el poble fàbrica d’Asvesta Koppardalen, experiències de les quals ha estat en bona part protagonista i de les quals extreu interessants conclusions i interrogants que ens poden ser útils a Catalunya. Pere Vall planteja en el capítol següent el paper de la identitat des antics espais industrials i explica el projecte del parc fluvial de les colònies del Llobregat com a parc patrimonial, expressió material d’una cultura vers una nova identitat productiva i com a capital de desenvolupament territorial.

 

Per tancar el segon bloc, Joan Carles Llurdés reflexiona sobre el turisme de patrimoni industrial a partir del cas del Parc Fluvial del Llobregat i sobre les potencialitats d’aquest projecte.

El tercer bloc del llibre s’inicia amb un article de Martí Checa, on repassa el procés econòmic i social que ha portat a donar des dels anys vuitanta nous usos a les fàbriques que s’anaven tancant a Barcelona, de les quals fa un inventari complet. Al capítol 11 Joan Vinyes explica el procés de rehabilitació de la colònia Vila-seca, després de fer una exposició de la història de la colònia que complementa la de Pere Colomer al capítol 2. En els capítols següents es presenten diversos exemples concrets d’aprofitaments per a nous usos d’antics espais industrials. Rosa Serra explica els orígens i el projecte museístic al voltant de la colònia minera de Sant Corneli, que va obrir les portes com a Museu de les Mines l’any 1999. Gerard Verdaguer, al capítol 12, ens contextualitza el Museu de la Torneria de Fusta i Banya de Torelló, Andreu Bover explica la conversió de la Fàbrica Coma-Cros de Salt en Factoria Cultural, i finalment, al capítol 15 Emili Bayón presenta amb detall el procés de conversió de la fàbrica de Can Sanglas de Manlleu en el Museu Industrial del Ter i els Projectes que hi estan associats.

 

 
  l'àmbit de trobada  ·  er encastre  ·  el lugar para el encuentro  ·  gailenen bilgunea  ·  o lugar de encontro  ·  le lieu de rencontre  ·  the gathering space
 
  Pàgina publicada el
20 d'abril de 2004
 
pau·alegre·fecit·mcmxcix·mmxx
Qualsevol persona interessada en la geografia pot associar-s'hi.
Si us plau, complimenteu la butlleta de sol.licitud d’ingrés.
    Societat Catalana de Geografia
Filial de l'Institut d'Estudis Catalans
Carrer del Carme, 47 / 08001 Barcelona
scg@iec.cat