La segona part (Les entitats municipals descentralitzades dins l’estructura administrativa local de Catalunya) en considera la significació a nivell de conjunt, tot avaluant-ne les implicacions particulars pel que fa a territori, població i inserció dins l’estructura administrativa local de Catalunya. La tercera part (Les entitats municipals descentralitzades de Catalunya: anàlisi detallada), que és la mes extensa, consisteix en la descripció dels trets essencials de les cinquanta-una entitats d’aquestes característiques actualment vigents a Catalunya. La descripció, necessàriament esquemàtica si tenim present el nivell de detall que es podria assolir en relació amb cada entitat municipal descentralitzada, es limita a reflectir els trets més rellevants de cadascuna d’elles: origen, situació, característiques territorials i demogràfiques, límits, patrimoni, serveis que presta, recursos econòmics i dades pressupostàries bàsiques.

L’estudi, finalment, comprèn un annex sobre la normativa específica actualment vigent en relació amb les entitats municipals descentralitzades. El text, d’altra banda, es completa amb els cinquanta-un mapes, un per cada entitat, on es representa l’àmbit que cadascuna d’elles ocupa dins el municipi respectiu. Es tracta d’una informació en molts casos inèdita, en la mesura en què algunes entitats no han tingut fixat de forma expressa el seu àmbit territorial fins a una data molt recent: en concret, amb motiu de la consulta plantejada a final de 1990 sobre la seva continuïtat com a ens locals (vegeu, en aquest sentit, l’epígraf sobre l’evolució recent, dins la segona part).

Des del punt de vista metodològic, hem d’assenyalar que la primera i la segona part de l’estudi, d’acord amb la seva mateixa concepció dins el conjunt de l’obra, han estat elaborades a partir de bibliografia de dades i